tag:blogger.com,1999:blog-23416642110363365432024-03-14T18:33:08.806+01:00Crònica Revista Digital de la Vall d'AlbaidaXimo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-83489741245779406662018-10-10T20:29:00.001+02:002018-10-11T10:11:02.060+02:00“Estimar i protegir totes les persones i els pobles”<div style="text-align: justify;">
<i> "Estimar i protegir totes les persones i els pobles”</i> és la síntesi de l’ideal de justícia del primer governant que vàrem tenir els valencians, Jaume I, quan allò de les guerres amb els moros. I encara deia alguna cosa més el seu testament signat el 20 de juliol de 1276: <i>“... fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts.”</i> Encara hui, 742 anys després, maldem perquè els nostres governants de Madrid ens governen amb justícia, ens estimen i ens vulguen protegir dels nostres poderosos, grans i, sovint, violents enemics que no ens deixen créixer en llibertat com un poble lliure. I dic conscientment ‘governants de Madrid’ i no ‘de València’, perquè qui té els nostres diners i ens els administra segons el seu criteri és l’estat i no el govern subsidiari que resideix al Palau de la Generalitat. Malauradament portem molts anys reclamant a Madrid que ens vulguen fer justícia permetent-nos fer ús d’una part més àmplia dels diners que paguem religiosament amb els impostos i molts anys també reclamant que ens permeten canviar el nostre vell, injust i antiquat estatut d’acord amb el desig dels parlamentaris de les nostres Corts. Ja seria hora que un nou estatut ens permetera ser reconeguts com a ‘nacionalitat històrica’, o disposar del dret a recaptar nosaltres mateixos els impostos junt al govern de Madrid, o recuperar el nostre dret civil foral valencià, o que la nostra llengua siga reconeguda ja judicialment com a ‘pròpia’ i no només com a ‘oficial’ i que també tinga el caràcter de requisit per als funcionaris com el té el castellà i tantes altres demandes que en justícia haurien d’equiparar el nostre estatut a molts altres de l’estat.</div>
<br />
<center>
<img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB4QpDyk5HaAHcnTP1_mnXBAxlugX0b_qCvAdNjU563RE-RjZ-CUSDOCxurSmD_mg9KtnP_WvjzPXLOM0Msa27msf_tnC3uvGrGL49nSnGWYPzyBSv6Gza5Y2udwhy-JSfSrQJJwL_9-65/s320/por.png" width="455" /></center>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Enguany, els nostres magnànims governants de Madrid han tingut a bé ordenar a la seua policia que la Diada del 9 d’octubre no fóra tan violenta com la de fa un any, quan els enemics més radicals del valencianisme capdavanter van apallissar covardament els manifestants que reclamaven una major dignitat i respecte per al nostre valencià, encara maltractat per propis i estranys, homes de la judicatura, de la política i d’algunes institucions santes, no tan santes, demoníaques i laiques. El Delegat del poder central espanyol, dels governants de Madrid, ha mostrat enguany que també sap, quan vol, <i>‘Estimar i protegir totes les persones i els pobles’.</i> Esperem que dure la seua benevolença.</div>
<br />Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-51437738345640110372018-09-05T00:42:00.001+02:002018-09-09T18:08:43.287+02:00El suspecte “Pacte del Titànic”<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="360" data-original-width="639" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0y7NFZiDBpSefDFa9q9frbv0zJEs5GL7LhhiDbRykL7i0UFLG-Wp0Ib2RLP0asB3cEW2pnVMxgAR6WqbYPtbBEgt41Iugo2dgnqampL5ooEbXgj_tID4y7Ofk-gstBFDsAx2tvaT5Qtlu/s320/Tit%25C3%25A0nic.png" width="455" /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els enginyosos programadors d’estratègies vàries del Partit Popular valencià, que no català, van tindre un dia la feliç idea de batejar el Pacte del Botànic del Partit Socialista del País Valencià-PSOE/ Compromís amb el redolí graciós de “Pacte del Titànic”. La idea era fer pensar als seus votants que la broma d’usar el nom del mític vaixell britànic enfonsat en el seu primer i últim viatge, valdria per al que suposaven un pacte ruïnós d’una esquerra que s’enfonsaria en un mar de l’oblit en el seu també primer i últim viatge a la Generalitat. L’enginyosa ocurrència va fer riure molts peperos els primers mesos del viatge legislador de l’esquerra, però conforme ha anat acostant-se el final de la legislatura a molts dels acòlits de Isabel Bonig se’ls ha anat congelant el riure com ho va fer el rostre als viatgers del <i>Royal Mail Steamship</i> en afonar-se a l’Atlàntic. A menys d’un any de les eleccions, les enquestes auguren un mal presagi per al PP: com aquell gran vaixell que no va arribar a Nova York, tampoc el PP arribaria a la Generalitat, almenys en uns quants anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, encara hi ha optimistes com la Secretària General del Partit Popular valencià, Eva Ortiz, que fa ús sovint de la broma del ‘Titànic’ (El darrer dia va ser a la tertúlia de la vesprada d’Àpunt. Una tertúlia, per cert, molt ben portada per professionals, que conste!). Ella és una dirigent popular amb la confiança d’Isabel Bonig i de Pablo Casado, amb els quals es veurà el pròxim 22 de setembre, si no és que el dirigent estatal no haja caigut encara aixafat per un mal colp del calor o per un màster universitari. Ara, que per a optimista la incombustible Isabel Bonig (Cal llegir ‘Bonitx’, ‘Bonij’...?). Ella s’ho veu fet, es veu ja presidenta de la ‘Txeneralidat’ valenciana com diuen ells. Té clar que amb un dosi de deshonesta demagògia i totes les invectives i sermons contra els catalanistes del Consell “que volen eliminar el castellà” aconseguirà prou vots. Ara li ha tocat denunciar el president de les Corts, Enric Morera, per haver donat suport als presos polítics catalans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ni a Bonig ni als líders provisionals del PP no els preocupen els expresidents del PP en presó o a punt d’entrar-hi, ni fan cap cas dels altres centenars de càrrecs del partit untats amb altres tantes corrupcions. Ells d’això no els agrada parlar gens. És més, no perden quasi mai el riure que volen contagiós davant els seus. Sí, sí, rigueu, rigueu, que després ja vindran les jeremiades quan el Titànic, ja el vostre, us comence a fer figa!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-9905299266307146872018-08-07T21:39:00.001+02:002018-08-11T19:10:07.054+02:00A Pep Estornell, batle de Llutxent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1296" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCnVFtHa2kiSFsJiivJWz4njPU9l2zOYnZOVoNHUfl1R8r1fNFX5RlsxlXRnD-lWxH09TuvHgUMKHfpIe0k-A_vwjNFpWxsmtL08hUj9L4t55kJe1kzrJssP_XA_3X5Hx57ehfgpjgJdl/s320/Surar.png" width="455" /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tota la nostra solidaritat als batles i ciutadans de les poblacions afectades per l’horrible incendi que ha cremat uns altres boscos tan valuosos d’aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria, la tantes voltes socarrada comarca de la Vall d’Albaida. Sobretot si una part d’aquests boscos eren els tant visitats i estimats del surar de Pinet i d Llutxent, encara cremant al mateix temps que estic escrivint les meues doloroses i apressades paraules. Quantes voltes hem comentat mentre tornàvem a gaudir del paisatge del surar que seria una gran pèrdua si un dia es cremara per deixadesa humana. I ha arribat aquell dia fatídic i no ha estat la mà humana la responsable del desastre. Un llamp latent se’ns ha endut per sempre el nostre fabulós bosc d’alzines sureres. Tal volta un dia puguen gaudir-ne els nostres néts, però no mai nosaltres. Ha estat un anònim foc el responsable “<i>Un brau foc ens ha guanyat la partida i com a cabdill desvanit llueix la seua cabellera pel firmament empestat de tristor.</i>” Com ens diu en la seua tan sentida carta el batle de Llutxent, Pep Estornell. També ens diu que ha vist <i>“llàgrimes contagioses solcar galtes innocents que m’han fet baixar el front per dissimular emocions amb un gest de contenció lleugerament masclista.”</i> i que <i>“La solidaritat comarcal bullia als mòbils i a les xarxes de les persones que representaven un poble abatut per la desgràcia.”</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No volem veure les imatges terribles de l’infern de la nit de dilluns que no ens deixaren dormir encara que estiguen molt ben gravades pel professional de les càmeres que és Toni Canet. Als nostres ulls romandran les alzines sureres vives en aquell bosc viu, inoblidable, que ha sigut el nostre paradís i que ja no hi serà. Compartim el dolor que sentiran Pep Estornell i els altres batles i batlesses afectats i plorem amb ells la desfeta. Plor que sabem que comparteixen solidàriament les persones sensibles davant qualsevol pèrdua d’éssers vius, vegetals, animals, humans. Tant de bo el meu escrit conforte mínimament el calvari que han passat batles, regidors, bombers i ciutadans en general.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-2265409881513664312018-07-20T00:30:00.000+02:002018-08-11T19:11:21.778+02:00Togues del PP ataquen la llengua del PV<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="1009" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfa6QjnSBiHZd8cFJwQ8XSD222KrDcnwaDbtpqk7lG6I5pRdVUkAuBlQYAnwWKWMStiflWPfo0BXp73j9-Ueza7DRUjrXHRMD1WBScnbAw3QjKTZ6om_quA7x1bz_nTofKFtzoH07Gyzi4/s320/Toga.png" width="455" /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Com si ens trobarem en ple segle XVIII, quan allò tan bèstia d’Almansa que a tots ens va <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alcançar</i>. Allò va ser un no parar d’acabar amb tot allò que no li agradava a sa majestat sobirana per dret diví, Felip V. Res no era del seu gust dels nostres drets, costums i llengua del nostre regne valencià. I per això que els seus tribunals civils, militars i també religiosos, que per això el seu era un règim absolutista, feien i desfeien a plaer sense que ningú s’atrevira a portara-los la contrària. Hui, un altre Felip, una altra majestat sobirana no per dret diví, gràcies a déu, Felip VI, reina, però no governa. És a dir, que no se sap ben bé què fa a més de vestir guapo en festetes, però cobra una bona pasta gansa, i quan algun dia parla ho fa en la llengua rara de les ciutats rares que visita, sí, però diu el que li diu que diga qui governa, només faltaria. També parla davant dels tribunals quan ho mana el calendari. Ai, els tribunals de les espanyes!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> Els tribunals del regne de hui en dia, no tenen cap obligació, en teoria, d’acatar voluntats alienes, però... Sovint van com van i fan i desfan, com els passa pels... nassos, les lleis que els legisladors elaboren per a cada ocasió. I si no us ho acabeu de creure mireu les retallades d’articles que el Tribunal Superior de Justícia valencià ha fet d’un últim decret. Uns jutges ben mudats i amb toga i molt conservadors i, presumptament, analfabets en coneixements filològics i desmemoriats, que acaben de fer dimecres passat una botifarra ben grossa a la normativa valenciana. La bestiesa dels de la toga farà que els nostres drets lingüístics adquirits fa quatre dies es llancen a perdre. En resum, diuen al president i als consellers valencians que d’igualtat del castellà i el valencià res de res, que els valencianets tenen l’obligació de saber castellà, només el castellà. I que això de la preferència del valencià, mai. Una cosa residual la nostra llengua, subalterna. I prou! I diuen també, estúpidament convençuts, que quan el Consell lliure algun document a alguna institució <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Catalunya o de les Illes, ho haurà de fer també en castellà, perquè, diuen, que allà, pobrets, no ens entenen. Analfabetisme filològic agut. Els jutges amb toga haurien de recordar que l’any passat el mateix TSJ valencià ja va rebutjar l’argument del PP que defensava que valencià i català eren llengües diferents. I haurien de fer una miqueta de memòria i saber que ja són 40 les sentències que avalen jurídicament la unitat de la llengua que parlen els xiquets valencians, els nois catalans i els alots balears. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span> Em crec que les togues que ataquen la llengua del País Valencià no siguen del Partit Popular, perquè legalment no poden ser-ho, però si es comporten com els més carques i antivalencians dels peperos, bé que els podem atribuir la filiació conservadora simbòlica i repetir que les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">togues del PP ataquen la llengua del PV.</i><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><br />
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-12678042470467738462018-07-03T14:21:00.000+02:002018-07-04T16:21:25.877+02:00Per a què serveix ser polític<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="639" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirk6acxeH4PN4CotUfS3IcVNz34OBlaog2btUh5ZATAx2q62R4AKmiFQSpjF81VbJv062dLbzVmIkdfpjQ9C3t8sypx3NkMPHgb_pwj7r_KXlMHPGjGLqFr_bSlxHfjSfMWubtpgcJlpQN/s320/Jorge.png" width="455" /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Jorge Rodríguez volia ser polític i no metge. Ell mateix ho va dir un dia: <i>“Mi padre solía preguntarme para qué servía la carrera de política cuando iba a ser médico”</i>. Ho tenia ben clar que volia pujar ben amunt en la complicada, menyspreada i impopular carrera política. Hi ha que ja el veia com a successor de Ximo Puig en la presidència de la Generalitat Valenciana, tot un orgull per als seus acòlits ontinyentins que tant fervor li demostren quan es presenta la mínima ocasió. Mèrits personals i doctes assessors no li’n falten, ans potser al contrari, per a aconseguir-ho un dia i, si no ho entrebanca cap altre cas <i>Alqueria</i>, qualsevol dia podríem assistir al seu honorable nomenament com a màxima autoritat del nostre País Valencià. Un servidor l’aplaudiria respectuosament si es donara, probablement?, el cas.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Malauradament crec que si segueix transitant algun dels corredors perillosos que està freqüentant, potser es trobe amb massa paranys no desitjables. No n’hi ha prou amb la possessió d’adients qualitats intel·lectuals, empàtiques, culturals, socials..., per a aconseguir enfilar-se a les cotes més altes del castell daurat de la política. Tota fi, per plausible que siga, no justifica qualsevol mena de mitjans. Segur que aquesta frase se li repetiria adés i ara a les classes de la carrera, i ben segur que aprovaria amb excel·lència aquesta difícil assignatura. Tanmateix, tots nosaltres, quan ens hem vist peus a terra de la pràctica política, l’ambició per aconseguir allò millor per al poble que ens ha donat confiança ens ha fet caure en massa paranys que no havíem previst. Sovint, l’obsessió per guanyar més i més fidels partidaris, més votants al cap i a la fi, ens ha fet confondre’s de finalitat i fer un ús il·legítim dels cabals públics en benefici dels ‘nostres’ amics o de les ‘nostres’ idees, per molt altruistes que les considerem. Tots els que ens hem dedicat temporalment al servei públic en una institució ens hem vist embolicats en alguna situació destorbadora que ens ha tret la son.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> No vaig a entrar en cap relat de greuges que puguen perjudicar Jorge en la desgraciada situació d’investigat en què es troba. Per a poder trencar la seua carrera política ja en té prou i massa amb el foc enemic dels partits de la dreta antivalenciana i també, sembla, del foc amic de membres del seu mateix Partit Socialista del País Valencià. Ningú d'ells ha respectat, ni respectarà, la necessària presumpció d’innocència. Esperem que el tràiler de pel·lícula de por que tot just acabem de veure siga l’anunci d’un relat breu que acabe com solen acabar totes les comèdies. Una comèdia que voldria que acabara sense cap president de cap diputació valenciana, perquè els nostres polítics haurien decidit que ja no farien cap falta les diputacions, històricament antres de corrupció inacceptables. Amb el govern de la Generalitat ja en tindríem prou. Una comèdia en la qual tots els polítics tindrien una data de caducitat curta en el seu exercici públic i, així, Rodríguez encara potser podria tindre temps d’acabar medicina quan acabaria, voluntàriament, la tasca ‘honorable’ al servei del seu poble. <br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-91902697494679445722018-06-16T20:50:00.000+02:002018-06-17T12:29:16.265+02:00 Les rebentaplenaris tornen a les Corts<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="660" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDD4waSZRCYrlcsmc5tvep6voio03ZjWHOugcsFFz4ehSvJ4SDSwyB-islA5c4RCkqEaEgiIU6mIwhQ90NObzHuALL0b6mUiNDlFv05sBTxQyJkQOHj1RXj8wtoTvfqbMKz_ENcTALLlNF/s320/Rebentaplenaris.png" width="455" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"> Sí, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Il·lusos els valencianets de bona fe que pensàvem que les batalles campals d’aquella ‘batalla de València’ dels setanta havien passat a la història. De pasta de moniato ens hem quedat de vore com la colla de ties maries que llançaven floretes als nostres primers parlamentaris, ara les tenim, les patim, ens avergonyeixen igual, però a dins del mateix parlament valencià, convertit en un galliner per una parella de rebentaplenaris. Elles esvaloten el galliner i envesteixen contra el govern valencià, contra la messa de les Corts, els diputats i diputades i els pocs periodistes dignes de lluir amb honra tal apel·latiu. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Isabel Bonig, la rebentaplenaris major de lo regne, versió verdulera de mercat segle XXI, i que em perdonen les verduleres, ens està rebolicant el pati de l’escola. Ja pot la portacrit del PP cridar, que per molts crits que vomite no taparà la veu dels jutges que no paren, ni pararan d’enviar a presó els seus companys de partit podrit per les mil i una corrupcions; ja pot enviar bombes de profunditat contra PSOE i Compromís en forma de litigis-fantasmes que no fan blanc ni a la de tres. Ja pot bramar als plens de les Corts fins a esgargamellar-se soltant insults, desficacis i barbaritats que no ens farà catalans! Ja pot la sempre enfurida rebentaplenaris avalotar el personal contra la nova televisió valenciana i la seua direcció, “sucursal de TV3 a les ordres de Puigdemont”, que al pas que va ens farà a tots, també als innocents xiquets, catalanets adoctrinats amb ànsies independentistes, destructors de les nostres tradicionals maneres de ser i de parlar tan espanyoles i valencianes com déu, Camps i la <i>marededéudelsdesamparats</i> manen; ja no valen les postures hipòcrites de Bonig, com la de demanar ara al nou govern de Pedro Sánchez que moga fitxa en allò del finançament dels valencians, quan encara no fa quatre dies justificava el maltractament financer del País Valencià quan manava el seu líder, M. Rajoy, que en pau descanse ara en Santa Pola.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Ja pot també la rebentaplenaris menor, Mari Carmen Sánchez, la <i>portacrit</i> dels joseantonianos Ciudadanos, insultar Mònica Oltra tirant-li en cara que està fent el mateix que Juan Cotino, és a dir, beneficiant els centres de majors als que ja beneficiava l’anterior president de les Corts, que amb fal·làcies semblants no aconseguirà arrapar més vots dels valencians. Ara per ara, sembla que estan prou satisfets, encara, amb les perspectives de futur, segons les enquestes, de la coalició del Botànic entre socialistes i Compromís i el beneplàcit de Podem.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> I és que a la parella de cridaneres rebentaplenaris de les Corts els ha sentat molt mal, però que molt malament, això de l’ascenció als cels del poder de Pedro Sànchez, la qual cosa ha fet baixar als inferns de les enquestes els seus partits caiguts en desgràcia. I que conste que això de caure en desgràcia no te res a veure amb la caiguda mortal de l’ex-regidora del PP de València, Maria José Alcón, des d’un balcó, perquè no val fer bromes macabres. Només els faltava a les rebentaplenaris contemplar amb enveja com de bé està preparant-se l’arribada del vaixell Aquarius a València, amb més de sis-cents refugiats, un pla d’acollida aplaudit per Europa, semblant al que el govern de Rajoy va vetar radicalment l’any 2015, amb el vist i plau de les nostres aleshores afòniques rebentaplenaris.</div><br />
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-48494174709266912872018-06-07T18:39:00.000+02:002018-06-11T00:38:55.795+02:00Màxim Huerta, el ministre valencià d’esports que odia l’esport<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="678" data-original-width="1277" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFm50FG5bJuSVsVXcvO0qfd9V1CHN_teSLIXouGiA6UInhAKs746-OnP5g8Efe_IIp8xKeL_6iCg45DQRecSs_optL2SawXPtwwpu6maaj70QhhY7QYRtmtClf9-elQJnkv8lwo0w4slcm/s320/M%25C3%25A0xim+i+la+seleccci%25C3%25B3.png" width="455" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quina faenassa que se li presenta al nou Ministre de Cultura i Esports! La d’esborrar de pressa i corrents tots els tuits escrits des de la certesa que mai un individu com ell podria arribar a formar part d’un govern socialista. Sobretot renegarà d’haver escrit aquell tuit del 26 d’octubre de 2014 que sembla ara una mena de broma profètica: “<i>Juro cumplir las obligaciones de ministro... jajajajaja</i>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Màxim Huerta, és el ministre valencià d’esports que odia l’esport: <i>“Umberto Eco: "odio a los deportistas". Yo, el deporte. Que manera de sobrevalorar lo físico! Ozu”</i>. Màxim Huerta, el ministre d’esports (i per tant de futbol) diu que no té ni puta idea d’això: <i>“No tuiteo de fútbol porque no tengo ni puta idea”.</i> Màxim Huerta, el ministre de cultura, hauria de demostrar que té educació, una cosa que no en té gens ni miqueta: <i>“Me cago en el puto independentista”.</i> Màxim Huerta, el ministre valencià que renuncia al <i>“aroma valenciano”</i> que li atribueix el Levante: Ha preferit emigrar cap a Castella i abandonar la “rica huerta valenciana”. Màxim Huerta és un ministre del govern més feminista de la història, però ell ha demostrat ser un autèntic masclista:<i> "Yo creo que Felipe va a dejar a Letizia por la nueva que han puesto en el Telediario"</i>. Màxim Huerta és un ministre del govern, del nomenament del qual Ana Rosa Quintana està ben orgullosa. Tal volta no coneix el tuit misogin del que era el seu company en la tele-porqueria: <i>“Las tetas de anarosa son de premio espanyol”.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, Màxim Huerta, Maxim (paraula aguda) per als amics, ha deixat de ser un exitós presentador d’un programa d’aquells que en diuen ‘del cor’ per a ames i amos de casa escalfa-sofàs sense cap altra cosa que fer. Ara és un “intel·lectual”, qualificat així per la seua ex-companya Ana Rosa, i per això Pedro Sánchez l’ha nomenat Ministre de Cultura i Esport. I per això mateix hui ha hagut d’anar a acomiadar a la “roja” que ja se n’anava cap a Rússia (l’equip de futbol, no Màxim Huerta) a competir en la copa mundial. Sort encara que l’espectacle de l’acomiadament no ha estat acompanyat dels clàssics crits del tipus d<i>’aporellos o aporotracopavalientes</i>, perquè hauria estat un compromís per a Màxim, que no deu estar acostumat a cridar consignes futboleres. Això sí, ha hagut d’animar als futbolistes i demanar al personal que han de fer esport, això que ell no fa. No entendrà mai per què un ministre de cultura ha de ser també d’esports. Segur que ara no tornarà a tuitar que odia l’esport.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-75479010243340095752018-05-17T20:35:00.000+02:002018-05-18T19:35:45.628+02:00Bonyiga l’últim!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="455" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0gbiboit4_R0haxQ5wHHJrkC10FAMfdENHZlWwgpWXaK0XgGag0qDpuEYWfTT_W55lNRdntLORFdoBcaHsOot4l-8hP4VrRiUTkL3otPvF6V9YhJnUClb-eBYIXrZHMJzB4OQB6fJQ0I/s320/a+POR+ELLOS.png" width="455" /></div><div class="MsoNormal"><br />
<div style="text-align: justify;">Bé, no era exactament el títol que hauria d’haver posat si hagués estat fidel a la frase homòfoba tradicional que encara es diu als carrers. Valga el de ‘Bonyiga l’últim’ per a la carrera dels nostres polítics a la caça del vot. El partit de M. Rajoy minvant en les enquestes ja no sap què fer per demostrar el seu tronat nacionalisme espanyol i tapar amb ell tanta pudor als tribunals, el de Pedro Sànchez li va al darrere arrapant vots desesperadament mirant de canviar les lleis que permeten perseguir als independentistes catalans, el de Ciudadanos, de cara a guanyar vots com siga, fent propostes descerebrades des de l’oposició sense calcular els danys col·laterals que puguen ocasionar allà i ací. És allò de veure qui la diu més grossa, o més bèstia, o més fidel al <i>“a por ellos”</i> tant d’actualitat en l’Espanya profunda que patim. Un <i>aporellos</i> contra dreta i esquerra, contra els Podemites, contra els partits nacionalistes de la perifèria, contra els pensionistes que els fan la mà amb tanta manifestació, contra els cantants incordiadors, contra les dones tan rebolicades últimament, contra... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un dia a l’Albert Ribera li passa pel cap seguir obsequiant els seus paisans amb uns quants kilos més de 155 i Pedro Sànchez li diu que no, que de moment no, que ja vindrà el moment abans de les eleccions que <i>les vamos a joder con otro 155 doble, con intervención de la TV3 adoctrinadora,</i> i salta M. Rajoy i afegeix que també podrien intervenir Catalunya Ràdio i donar vacances perpètues <i>a esa loca de Mònica Derribos o como se llame.</i> I el <i>Primo de Ribera</i> radiofònic que per a quan unes quantes bombes sobre Barcelona <i>a ver si se les passa la mania esa de la independencia,</i> i Pedro que no, <i>que no seas bruto, Losantos.</i> I Albert que insisteix amb la cançoneta de la contaminació independentista en la Comunidad Valenciana i en las Baleares, <i>eso que llaman los indepes Països Catalans.</i> Però M. el para de sobte i li explica que als valencians deixem-los en pau de moment que ja han tingut el seu 155 en forma d’un finançament que fa plorar i d’una intervenció ben dràstica, quan el nostre Albertito els va tallar el Canal 9 i també TV3 seguint les ordres de Moncloa i, a més a més, ara la Bonig està fent una neteja de l’òstia de mestres i professors adoctrinadors catalanistes, <i>futuros CDR, oiga, que si no los paramos ahora, tendremos pronto un “procés-barraqueta”.</i> I M. diu també que en les Balears el seu partit està fent campanya política contínua contra els excessos nacionalistes, <i>que crecen como setas en otoño lluvioso.</i> I conta que estan declarant il·legals les subvencions que alguns ajuntaments donen als comerços i empreses que retolen en català.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L’últim que recollirà la bonyiga? Doncs serà qualsevol dels partits que es barallen per demostrar que ells són els més intolerants, els més nacionalistes espanyols i els més defensors d’una ja molt vella i caducada constitució, la que van pactar amb els poders fàctics del franquisme i que encara estan vigilants.</div></div><br />
<br />
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-55779607590360460942018-04-20T17:17:00.001+02:002018-04-20T19:25:25.548+02:00Deslegitimar el franquisme és deslegitimar la monarquia<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="419" data-original-width="747" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgojTw1qiqo2127txaBhJMK_OE-mUnJuLDLgodEIrKIa_VdIbKwhRQtsFWtGxxMwz8a31gh91rY1w6Z6OWc9i2lV_PNKgi6U4Jv_Ty6xmcHTDeHNTKISHuGjgqOQrUPRtmuj0dP5yFoG0kR/s320/Republicana.png" width="462" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La semana que ve el ple de l’ajuntament d’Ontinyent aprovarà la proposta del grup municipal Compromís perquè es deixe oficialment sense efecte i es retire el nomenament de Franco com a alcalde perpetu i fill adoptiu predilecte de la nostra ciutat. Els valencianistes han trobat un acta de 1946 on es diu que es nomena <i>“Alcalde honorario perpetuo e hijo adoptivo predilecto de la población al caudillo de España Exmo. Sr. D, Francisco Franco Bahamonte como gratitud y adhesión inquebrantable de esta ciudad».</i> La proposta dels valencianistes s’aprovarà presumiblement amb els vots favorables dels proposants, Compromís, del PSOE, d’Esquerra Unida i de (oh, sorpresa!) Ciudadanos. El Partit Popular, coherentment, s’abstindrà o votarà en contra. La decisió arriba tard, molt tard com per a cap vol de campanes, però malgrat el retard tan injustificable, cal aplaudir el fet de deslegitimar el franquisme com acompliment del que mana i ordena la vigent Llei de Memòria Històrica que obliga l’estat i totes les institucions democràtiques. I que quede clar, deslegitimar el franquisme significa també deslegitimar la monarquia, perquè si va ser una llei franquista la que va reinstaurar la monarquia il·legítimament, aquesta encara hauria de ser il·legítima. Només un referèndum democràtic que legitimés realment la monarquia hauria de donar validesa a la monarquia. Però ja sabem l’aversió que tenen els governs de Madrid a sentir parlar de referèndums i d’altres drets a decidir. Per això hem dit més amunt que serà coherent el PP, tant si s’absté com si vota en contra de la proposta de Compromís. De fet, tots sabem que encara no s’han atrevit mai a votar oficialment contra el govern dictatorial del règim franquista ni a parlar de Memòria Històrica, ni ha gastar “ni un euro” en cap activitat que hi faça referència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Ontinyent sí que hi ha majoria de partits polítics disposada a treballar per acabar amb l’amnèsia col·lectiva pel que fa a recuperar la nostra particular memòria dels fets sagnants i abusius ocorreguts entre el 1931 i el 1975. I no podia ser d’una altra manera, en ser Ontinyent la pàtria de molts lluitadors per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, un d’ells, el que més, el nostre lliberal més universal, Josep Melcior Gomis, el qual va haver d’exiliar-se a l’estranger per por a ser empresonar per les seues idees polítiques, com passava aleshores a l’estat i també, malauradament, ara mateix. Ningú ens ha de contar que l’himne republicà de Riego el va composar en nostre distingit paisà Gomis, himne que tampoc estaria mal anomenar-lo Himne de Gomis, no? Un himne que es popularitzà sobretot durant la segona república amb altres diverses lletres del tipus: <i>“Si vols sopars no te’n vages, / sardines torrades tenim, / al Berenguer en tomata / i de postre l’Alfonso fregit” o “Si el rei demana corona, / corona li donarem, / que vingui a Barcelona / i el coll li tallarem”</i>. Curiós és també que després haja aparegut per sorpresa en unes quantes situacions històriques, segons relata l’historiador David Garrido. L’himne de Josep Melcior Gomis, s’ha tocat per compte de la Marxa Reial solemnement a Alemanya, en 1941, quan arribaren a l’aeroport de Berlín els voluntaris de la <i>División Azul</i>; l’1 d’octubre de 1968 quan jugà a Praga la Roja; el 28 de novembre de 2003, a Austràlia, quan s’enfrontaven els equips espanyol (J. C. Ferrero també) i l’australià de la Copa Davis; en el 2007, quan el president espanyol Zapatero anà a Xile i, finalment, a Croàcia, al campionat europeu de twirling (joc amb bastons) l’abril de 2017.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llàstima que a Ontinyent coste tant escoltar aquell himne del nostre Gomis ni poder tornar a veure la bandera republicana al balcó de l’Ajuntament. No dic per què és tant difícil tant una cosa com l’altra ara, perquè em dóna vergonya aliena i perquè no estem ací, encara, per a baralles sobre legitimitats i il·legitimitats.</div>
<br />Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-73631428084644874052018-04-11T18:24:00.001+02:002018-04-11T19:17:34.850+02:00Tres cançons per a Guillem Agulló<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="800" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhryHU2HRxxPXOaywIwICkmduzdnuADwIDVQscEZqSldJU6xLKqurDsNxaBMqkyOm7fO1FvDbHzN4utAoJ3R9o6lDymxVXAG3YmWO81qvU7wdiVuF4cpq8qC3RhajMlw6IkEFt8nJQ3AYaV/s320/Guillem.png" width="462" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"> M’agradaria saber escriure poemes per recordar ací que hui fa vint-i-cinc anys que un nacionalista espanyol va segar la vida del jove maulet valencià Guillem Agulló a Montanejos. M’agradaria escriure bells versos per honorar la seua memòria. Però seria un atreviment per la meua part quan uns altres poetes ja van posar lletres precioses ben carregades de sentiment i acompanyades de músiques ben acordades. D’entre les cançons que se li han dedicat al jove de Burjassot n’he triat aquestes tres:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> El cantant de Xàtiva, Feliu Ventura, va escriure aquests versos per fer la cançó “No sé què sent”: <i>No sé què sent/ ací assegut encara / esperant-te amb l'anhel dels nous/ he imaginat/ la teua pell completa/ com un mapa estès sobre el meu mar./ No hi ha demà si no ets amb mi/ acaronant-me, potser besant-me / i tot a plena llum./ L'última ràtzia/ ens va donar la flama / per encendre torxes al camí/ sempre present/ et tinc en els meus llavis/ que tu escoltes com la teua veu./ No hi ha demà (...)/ He imaginat. Sempre present./ Et vull amb mi./ En els papers/ els necis t'intoxiquen/ i t'amaguen, no en volen saber res./ Et vull amb mi,/ la teua pell completa,/ com un somni. Vine llibertat!/ No hi ha demà (...).</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> El grup valencià desaparegut fa quatre anys, Obrint pas, va cantar “No tingues por”: <i>Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,/ quants cops hem hagut de callar./ He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran/ he estat un temps sense parlar./ No estàs sol, no tingues por,/ Ja ningú embrutarà el teu cos./ No estàs sol, no tingues por,/ja ningú destruirà el teu cor./ Si l'haguéreu vist plorar/ mai no l'hauríeu oblidat,/ com jo que sempre el duc/ dins el meu cap./ La gent es pregunta/ com sóc capaç d'odiar,/ si l'haguéreu vist plorar/ mai no l'hauríeu oblidat./ Oblidat, oblidat, oblidat/ Sempre anirem obrint pas.../ Cap agressió sense resposta... / Sempre anirem obrint pas..”.</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El grup del Principat també desaparegut fa quatre anys, Opció k-95 va cantar “Company Guillem”: <i>El coltell va segar/ la teva vida, company,/ amb total impunitat/ sobre un toll roig de sang./ No volem un màrtir,/ tan sols volem la veritat/ i trencar d´un cop la infamia/ d´una premsa provincial./ Des de l´abril de 1993/ al cel dels Països Catalans/ tenim un nou estel./ Guillem, Guillem company!/ Guillem, mai t´oblidarem, company Guillem./ Unes ombres sinistres/ que emparen assassins./ La violència soterrada,/ la justícia feta a dit./ Encara ara recordo/ aquell dia maleït:/ les notícies, la tristesa/ i la teva mort, amic. </i><br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-2961019690842830782018-03-28T19:54:00.003+02:002018-04-11T19:18:09.297+02:00 Estellés encara ens interpel·la<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="653" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjodfctDRc_R9GtjWc9sKLL6swJy8lXIqLeeyRfQCK9M02xUpaoFaI0GJ7cO2CanfTGHxbeGUvkG2TIjTA9GaNlUZKpBs0rssc10jqFucEMsyvbp02Vpw8bWwdwvCD9KLZCx6gyA8Q0HVCE/s320/Estell%25C3%25A9s+3.png" width="420" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"> Fa ara un quart de segle que Vicent Andrés Estellés ens va deixar, però el seu discurs perdura i ens interpel·la. Aquestes seues paraules contundents <i>“Assumiràs la veu d’un poble/ i serà la veu del teu poble,/ i seràs, per a sempre, poble,…”.</i> Són paraules que encara hui ens somouen la consciència, ens fan patir i creure en l’esperança. Torna a haver pols al camí, sí, una polseguera, i fam, literalment parlant, i set de justícia i de vertadera democràcia. No Vicent, no ens pariren per dormir, ho sabem i, tanmateix, les gents, les teues gents, les nostres, semblen dormir nit i dia, mentre només uns pocs, conscients que els pariren per vetlar, estan desperts per tots i ens assenyalen el camí. Ells són ara la teua paraula renovada, la paraula viva i amarga que va assumint la pena del poble, pujant vida amunt i nacions amunt. Ells ens fan escoltar la teua, la seua paraula justa i ens la fan arribar iradament, honestament, en el moment just. Potser sí que ara ens la diuen pensant en una posteritat, no la seua pròpia personal, sinó la nostra, la del nostre benestar com a poble lliure, la d’una enaltida i justa condició. Potser també ara els maten o els empresonen injustament, potser se’n riguen també, o els delaten o..., Però ara ja sabem que tot això són banalitats, perquè com tu bé ens vas ensenyar, allò que realment ens val és tenir la consciència de ser poble. O som poble o no som res. I tu bé que vas escollir, greument, sí. I ens mostrares el camí per on calia transitar decididament com a poble. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Ara mateix hem mirat el nostre poble que calla davant la repressió d’un estat que persegueix idees, que empresona voluntats, que silencia paraules, que prohibeix llibertats, que qüestiona veritats com a punys, que... I ens sap greu no tenir encara un Andrés Estellés vetlant mentre les majories silencioses dormen davant tant autoritarisme dels mateixos de sempre, dels que ja detestava en temps del franquisme el poeta de Burjassot. Hui més que mai ens calen els versos del poeta que denuncien la manca de llibertat dels ciutadans catalans empresonats per les seues conviccions polítiques, acusats injustament d’una no demostrada rebel·lió. Ciutadans que mai han fet ús de la violència i que només han estat fidels a les seues paraules i al poble que els ha triat en unes eleccions realment democràtiques. La repressió de les minories no es pot permetre en una democràcia real. Les opinions i les conviccions cal discutir-les, no mai empresonar-les.<br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-61244943501762718572018-03-09T13:45:00.000+01:002018-03-13T11:34:56.579+01:00 La senyora González odia les manifestacions feministes<center><img alt="Corts Valencianes 8 de març" border="0" height="315" src="https://dl.dropbox.com/s/xs321kxnypn6zfm/Corts%20Valencianes%208%20mar%C3%A7%202018.jpg?dl=0" width="420" /><br />
</center><br />
<div style="text-align: justify;"> La senyora González es va posar dels nervis ahir quan va travessar la manifestació feminista de València i les alegres contorsions de les joves a ritme de batucada no la deixaven. <i>“Que desvergüenza!, que desfachatez!”</i> Ni la deixava travessar la multitud peripatètica ni respectaven el seu dret d’arribar a temps davant el televisor i poder fruir ja tranquil·la del seu programa preferit d’Antena 3. No sabem si la cara de fàstic i tristesa de la senyora González es devia més a les empentes de les desvergonyides dansadores o a les escomeses del seu senyor González, que li anava al darrere i que feia cara de policia d’amenaçadora porra davant d’una escola catalana. Quan els González van aconseguir finalment desfer-se dels assetjaments físics d’aquella tropa armada de xiulets, cassoles, dolçaines i tambors, van marxar soltant una sèrie inacabable d’improperis que no es van poder escoltar, atesa la cridòria de les fèmines. Elles ni se’n van adonar de res i seguien incòlumes movent els seus vestits morats amb llegendes tan contundents com aquella que resava allò de <i>“La revolució ha de ser multiorgàsmica “</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> La indignació de la senyora González seguiria augmentant un poc més tard quan el noticiari de la seua Antena 3 li donara, presumptament, les xifres dels sis milions de dones que havien fet vaga a tot l’estat, les concorregudíssimes manifestacions hagudes arreu i, allò més greu, els escons buits de totes les diputades d’esquerra de les Corts, ara desgraciadament majoritàries en el sector femení del parlament. Sort encara que cap de les ‘seues’ diputades, ciutadanes blaveres, havia anat a la vaga ni havia vestit aquelles lletges robes morades. Només faltaria!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Un tan gran èxit dels moviments feministes i els fets ocorreguts en intentar travessar aquella odiosa gentada feminista del carrer Colon no van deixar dormir en tota la nit l’adolorida senyora González, la qual temia un futur incert per als seus partits polítics preferits. Ella ja veia un futur negre, o morat!, a la seua pobra Espanya, aviat malauradament governada per una plèiade d’inconscients donotes que imposarien d’immediat la seua horrorosa ideologia de gènere, que acabaria amb la pau a les famílies, als carrers, a les seues escoles privades religioses i a les esglésies. Alguna amiga li va passar fa poc un WA amb una fotocomposició feminista amb el pobre venerable arquebisbe Cañizares penjat cap per avall. <i>“Quina bestiesa de les desvergonyides!”</i> Al dia següent, la senyora González, presa d’un insuportable mal de cap, no ha pogut anar al café dels divendres amb les seues amigues del casal faller i poder parlar-los del perquè del seu odi a les manifestacions feministes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-74301048734863668582018-02-21T20:04:00.001+01:002018-02-22T00:59:51.260+01:00“Els borbons són uns lladres” (Valtonyc)<center><img alt="Resultat d'imatges de valtonyc" src="https://cdn.20m.es/img2/recortes/2017/03/28/448122-600-338.jpg?v=20180220161743" width="420" height="237" border="0"/><br />
</center><br />
<div style="text-align: justify;"> Espanya deu ser vist des de fora com un país prou normal si la comparen amb Turquia, amb la Xina o amb la Corea de Kim Jong-un, però després que Europa se n’assabente que en 24 hores han enviat a la presó a un raper per cantar coses “lleges”, han censurat l’obra d’un artista en ARCO i han segrestat un llibre ja pensaran que els del PP espanyol s’han tornat bojos. Hui els ha tocat al raper mallorquí Valtonyc per cantar veritats, al artista gràfic madrileny Santiago Sierra per fotografiar presos polítics i al periodista Nacho Carretero per escriure un llibre (“Fariña”) contra el narcotràfic. Darrerament han estat un llistat ben llarg de truiters, titellaires i rapers els que han passat per davant dels jutges o han entrat a presó per exercir la llibertat d’expressió en el cas de Valtonyc, demà en seran molts més si els ciutadans no ho impedim com siga. Si no denunciem en veu ben alta que la llei mordassa del PP que persegueix també els nostres artistes és impròpia d’una societat realment democràtica i plural que respecta els principis internacionals sobre la llibertat d’expressió.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Els del PP que ens malgovernen van seguint <i>con paso firme i marcial</i> el camí inquisitorial marcat pels seus antecessors els franquistes. Els seus amics de la toga són capaços d’enviar a la presó a un cantant de rap per cantar coses que no els agraden i deixen que els lladres de coll blanc i els corruptes esquien en Vaquèira Beret o es passegen lliurement vora el llac de Ginebra. En realitat si passa el que passa en aquesta dictadureta de les espanyes és culpa del silenci de tots plegats, molt més d’aquells artistes que s’esgarren les vestimentes pel que està passant a Veneçuela <span style="font-size: large;">(Pablo Alborán, Alejandro Sanz o Sabina)</span> i no diuen ni pio del que passa a casa pròpia. Sort encara que hi ha algunes iniciatives valentes contra la censura institucionalitzada, com la de aquella gran família de rapers que s’han confabulat per a posar dels nervis a jutges i censors de la monarquia cantant tots les mateixes lletres de Valtonyc i que els tanquen a tots a la presó si s’atreveixen. Ja m’imagine sentir tothora pel carrer els mòbils dels jovençols: <i>“Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres...</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">No volíeu caldo? Dos tasses!</div><br />
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-27081900033692158642018-01-30T22:44:00.000+01:002018-01-30T23:47:10.778+01:00Ricardo Costa també sap plorar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKQ3RBkhRO5VsHIHOubOO6u6zRMngsFEgpw4QvhK2P0_BDjntvtDIaeBa-lqUz8sDureb86St5ewBDYfn_CLoBmAOjQ9zkGRtHDX799LqxkLkLVPUUZ5polC53MVu6a6iY6yIeNfCgVJYD/s320/Costa.jpg" width="420" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
“La festa al PP no acaba mai”, recordeu? El Secretari General del PP valencià, Ricardo Costa, Ricky per als <i>compis</i>, el <i>pijo</i> del PP, la mà dreta de Paco Camps que acomplia servilment les ordres del senyor dels vestits regalats per la Gürtel, qui en les Corts sempre es burlava insolentment de les intervencions de l’oposició amb un riure bunyoler de <i>hijo de papà</i> consentit, qui ordenava al bigotes que li comprara aquell caviar de més categoria per a les seues festetes, qui li manava també al mateix sinistre personatge del bigot que li aconseguira un luxós <i>Infíniti</i>, el cotxe dels <i>pijos</i>, el cotxe que asseguren en la pròpia publicitat de tenir “caràcter atrevido a la vez que ambicioso/ seductor/ preparado para todo tipo de escenarios”, el polític sempre desafiant, el del somriure permanent... Ara se li acaba de congelar aquell riure burleta d’eterna complaença i, ara derrotat i fracassat, davant de jutge, ha reconegut, quasi plorant (mireu les imatges) que reconeix els propis delictes, que va actuar incorrectament, que el PP era finançat il·legalment pels empresaris a canvi treballar per a l’administració, que el Senyor X d’aquella màfia corrupta era Paco Camps.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però Costa, l’abans crònic somrient i vanagloriós, és el primer dirigent del PP que ha reconegut que la pràctica dels suborns, de les prevaricacions i de les malversacions no era un fet puntual, que era talment el sistema irregular de finançament habitual del PP valencià. I això l’honora d’alguna manera, encara que no pot haver cap mena de perdó per a ell ni per al PP per part dels jutges si ell i el PP no tornen finalment tot el que van robar, tot. Cosa ben difícil d’acomplir completament, perquè a veure com retornen a la societat els diputats, de més, aconseguits en les successives eleccions en les que van participar ben dopats econòmicament.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que l’abans tan vanitós i rialler Ricardo Costa siga finalment condemnat seria molt bona notícia si amb el seu merescut càstig de presó s’emportara també amb ell de la maneta tots els F. Camps, els M. Rajoy, els V. Rambla, els L. Barcenas, els J. Cotino, els F. Correa, els A. Pérez i un rastre ben llarg de mafiosos lladres de coll blanc dedicats a la política de l’aprofitament propi. Però també caldria que s’emportara amb ell a la presó als empresaris corruptors que pagaven als polítics. Per què no ha de ser així? La festa del PP valencià ja s’ha acabat, i ara només caldria que tants plets judicials perduts pel Partit més corrupte d’Europa s’ensorrara ja definitivament i perdera el suport electoral de tanta gent ignorant d’aquestes pràctiques tan deshonestes. Ara es el temps del seu plorar. Ja tocava.d’aquestes pràctiques tan deshonestes. Ara es el temps del seu plorar. Ja tocava.</div>
<br />Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-62167910236312038432018-01-16T21:01:00.000+01:002018-01-30T23:49:32.505+01:00Francisco Camps no és, presumptament, el senyor X del Gürtel valencià<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7U5t5GLzxl180ZYNPR9bzWJOQafi4k1nZZRWayyJmQuNX8ji7wtYAikT19-GTi1Ushrpr8FcWjaDTIjED3lC43Y2Bk3CAaC_NdXtc2MF_RV3ZDAKhrljQooRnqWC1KoOJ-E0JSm9vjX5N/s320/Camps.png" width="420" /></div><div class="MsoNormal"><br />
<div style="text-align: justify;"> Només començar la vista oral a Madrid pel cas Gürtel valencià, els empresaris imputats han declarat davant el jutge que pagaven en negre carbó (1,2 milions d’euros) les festetes electorals del PP valencià organitzades per Orange Market, la sucursal de Correa a terres valencianes governades pel PP. Al judici pel finançament il·legal del PP valencià en les eleccions del 2007 el 2008 s’ha deixat clar que allò que tots sabíem, que el PP guanyava les eleccions ajudat, dopat, enviscat pels molts diners negres dels empresaris amb què compraven voluntats populars per fer les seues obres. Tot el món ho ha escoltat a la tele, per a desesperació de Paco Camps, testimoni que serà en el judici, de la jefa Isabel Bonig i dels actuals líders valencians. A Rajoy i als seus se’ls han amuntonat darrerament més que mai els casos judicials per totes les bandes, també la valenciana i, vist el daltabaix electoral de les eleccions catalanes i els calamitosos auspicis que li assenyalen les enquestes, ja deuen estar pensant en canviar de nom el partit de la mateixa manera que han fet els de Convergència Democràtica poc abans de saber el resultat del cas Palau.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> No seria la primera volta que els conservadors canvien de nom, abans eren AP, Alianza Popular, i ara tocaria dir-se una cosa així com VE, Viva España, atesa la bona acollida que tindria entre les masses hispanes enfervorides ara mateix després del procés independentista dels catalans. Masses que han demostrat que no els importa gens ni mica l’empobriment de les classes treballadores, ni la desfeta del Fons de Reserva de les Pensions, ni la taxa de l’atur, ni..., si la Nación Española la manté fortament unida un fort partit nacional. I no només els cal canviar el nom, que està pendent també el pas al costat dels seus irresponsables dirigents. Francisco Enrique Camps Ortiz ja va ser protagonista el 2011 del seu inesperat pas a banda, quan va cedir la batuta a Alberto Fabra, perquè la justícia li tornava a anar al darrere per allò del cas dels vestits regalats. Ara li tocaria fer el mateix pas a Rajoy en el cas que finalment se’l considere responsable major, el senyor X, del cas Gürtel, situació que a ningú sorprendria.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Però i el Senyor X del Gürtel valencià? Qui pot ser? Els imputats Vicente Rambla, Ricardo Costa, David Serra, Yolanda García i Cristina Ibáñez segur que diran que ells només eren uns manats. Però qui els “manava”? Un dels imputats, Ricardo Costa, ja ha dit que ell no, que ell de res no és responsable (El seu advocat ha dit davant el jutge: “Costa está aquí a falta de un actor principal”. Segur que ells sí que saben qui és el Senyor X. Els individus ara imputats que confabulaven a la seu valenciana d’Orange Market (Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero y José Ramón Blanco Balín) ben segur que han de saber d’on venien les ordres supremes d’actuació. Tots hem escoltat les gravacions d’Álvaro Pérez (Abans “El Bigotes”, ara “El Barbas”) amb el seu “amiguito del alma”, Paco Camps, diguent-se intimitats (“Oye... que te sigo queriendo mucho/ Y yo también.../ tenía que haberte llamado, te quería haber llamado, para contarte todo (...). Pero sobre todo para decirte que te quiero un huevo…), però això significa que Camps siga el Senyor X?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Estarem amatents escoltant els testimonis que passen per davant del jutge i potser agafem al vol alguna frase que ens faça pensar que, efectivament, allò que pensa tot el món es confirma, que el Senyor X és Francisco Enrique Camps Ortiz. La nostra ex-alcaldessa Lina Insa, que anirà el pròxim dia 19, ens ho aclarirà en la seua declaració davant el jutge? De moment, només podem dir que Camps no és, encara, presumptament, el Senyor X. Llàstima! Tenim preparat, però, el nostre herberet de Bocairent.</div><br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-54789286856294274602017-12-29T00:02:00.004+01:002018-01-30T23:49:44.142+01:00Maria Barberà, una gran dona<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvGYMwxCsy_e5acTAabgC4zcxe-QkDt-hCXHelDtAJFOL16K4k4oYKgudaGOeMpbWGtTGP3_zro_eyrPt1krhi2OL20Zo7t_qrxGFTtHyorD1JaSQ6SOyGhb7Hd_Q01Ac9X8QszJZiVdF4/s320/maria.jpg" width="180" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"> Quan tantes coses tenia encara per fer va i el cos no li va respondre el seu dia i ara, finalment, és morta. Maria Barberà Martínez va nàixer el 1930 i, per tant va haver de viure la seu primera infància en temps de república i va haver de patir la seua adolescència en els primers anys foscos i durs de la dictadura. Potser això la va marcar ideològicament i sempre que la van deixar va procurar, generosa com va ser, pels altres. Primer per la seua família, naturalment, després pel seu poble i les seues necessitats més peremptòries. I quan l’edat dels seus fills i filles ja li ho van permetre, recorde Maria treballant allà i ací, ella ha estat una de les dones més treballadores que he conegut, pels drets dels veïns, promovent, dirigint i formant part d’una associació de veïns i veïnes; treballant per la dignitat malmesa del seu gènere, ella era ja feminista quan el qualificatiu encara no es coneixia gairebé o no estava gens ben vist socialment; defensant per tot arreu la llengua que li havien ensenyat a casa, era membre d’una entitat comarcal que promovia activitats de defensa del valencià i també d’Escola Valenciana; lluitant pels drets del seu País Valencià, formant part activa molts anys d’un partit valencianista; participant en les tasques més diverses en comissions municipals, en l’organització d’activitats culturals i socials de caràcter local i comarcal, en...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Maria Barberà ens deia sovint “<i>Doneu un treball a qui en té molt a fer, perquè qui no fa mai res sempre us donarà excuses per no fer-lo</i>”. Efectivament, sabíem que ella era de les persones que mai ens diria que no a cap de les propostes que li férem, malgrat que les seus obligacions familiars i socials foren moltes. Però és que, a més, la seua faena, altruista sempre, era realitzada amb il·lusió i alegria. A voltes, fins i tot, endolcia les reunions nocturnes amb les almonjàvines o altres pastissos que ella mateixa pastava magistralment a casa. La seua llarga i intensa vida de treball social era una inesgotable font d’anècdotes i de saviesa popular que feien de la seua conversa una experiència sempre ben interessant. Hi ha persones que quan moren no moren del tot, la seua petjada humana de generositat en la vida d’un poble perdura anys i panys. Així serà de llarga la memòria de la nostra estimada Maria Barberà, la memòria d’una gran dona.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-78373426503557224232017-12-22T01:07:00.002+01:002018-01-30T23:52:16.048+01:00Ha guanyat el pragmatisme dels independentistes i dels no independentistes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1044" data-original-width="1568" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMKzouqauylR-PbfM2pU_bKnYpctoK4NBj_3Ba9E3dg-Or7jFOHgur9Khotw-kpOQoKcbDLefmBgprwQZcONEGVXpBd42wJymub4rPGX7GzxlqtSj7HFHQKp-jjOrEkrHTtGYnaQ0P2Xwc/s320/eleccions.jpg" width="420" /></div><br />
<div style="text-align: justify;">Acabe de comprovar per la tele, TV3 per internet, que M. Rajoy i S. Sáenz han perdut a Catalunya i que el 155 no ha servir per a res. Ha guanyat la democràcia i les persones demòcrates catalanes, independentistes i no independentistes. Era possible que catalans no independentistes donaren el seu vot als independentistes? I tant que sí! Les classes populars catalanes han volgut castigar els fets sagnants del 1-O ocasionades per una policia i guàrdia civil que van ser enviats a massacrar uns ciutadans que només volien ficar dins una urna un innocent paper, votar, el fet més evident que distingeix una democràcia d’una qualsevol dictadura.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els treballadors catalans immigrants conscients i orgullosos de ser-ho, els treballadors autòctons independentistes i no independentistes, han copsat de seguida qui defensa a Catalunya l’unionisme, el 155, les repressions, l’atac ara i sempre a la llengua i la cultura catalanes: són els grans industrials, els banquers catalans, les elits benestants de la dreta catalana, els funcionaris de les delegacions del govern central..., però també una gran massa de gent de classes socials diverses fàcilment domesticables per la propaganda intensiva dels poders fàctics a les ordres de la monarquia espanyola i l’Ibex 35. Aquesta classe treballadora conscienciada no podia votar mai un PP, el partit més corrupte d’Europa, ni un PSOE, sempre de la maneta de la dreta en moltes de les decisions que s’adopten al Congrés, incapaç de tirar fora del poder central al govern de M. Rajoy. Tampoc no s’han deixat temptar pels Ciutadans i la seua aparença de partit progre i modern, sabent com saben que voten sempre al costat del PP i que són, com demostren els fets, més anticatalanistes que els mateixos populars. Només podrien votar Podemos en la seua versió catalana, però prou n’han tingut amb totes les seues baralles internes i amb els dirigents espanyols que han arribat a escapçar part dels homòlegs catalans i no han desautoritzat aquells que no havien vist amb mals ulls l’aplicació tan bèstia del 155.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests treballadors no sempre independentistes han votat la CUP, Esquerra o JxC, no per cap qüestió sobiranista, cultural ni sentimental, simplement perquè no volien que Catalunya fóra governada per Madrid, perquè ja saben com se les han gastat amb Catalunya els successius governs del PP o del PSOE. Han votat el que han votat per dignitat i perquè han vist que els partits que volen la independència solucionen millor els seus problemes quotidians, perquè els discursos dels unionistes només són discursos, però a l’hora de la veritat voten uns pressupostos en Madrid en contra dels interessos dels catalans. Han votat eixir d’Espanya perquè veuen com de mal els vam les coses als companys treballadors de les altres comunitats autònomes. I no es veu més enllà de l’Ebre cap feliç futur, ni pròxim ni llunyà.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta gent ha votat per un canvi radical perquè sap que votar els “altres” és el mateix que deixar les coses com estan, o pitjor, perquè d’haver guanyat M. Rajoy, d’haver tingut èxit això del 155, la venjança contra els perdedors hauria estat històrica. No cal fer una relació del que haurien desfet en educació, sanitat, legislació laboral, relacions comercials internacionals... Haurien convertit Catalunya en el banc de proves de les noves eines del futur feixisme del segle XXI, amb el vist-i-plau de la UE, ateses les darreres coalicions amb l’extrema dreta que estem veient per tot arreu. No sabien del cert si el nivell futur de benestar en una Catalunya independent podria ser molt, molt millor, però sí que sabien que seria superior a la d’Espanya, segur. Per això han votat un partit independentista sense ser-ho ells. Si els beneficis produïts a casa pròpia es queden a casa pròpia, la millora del benestar col·lectiu estarà assegurada. <br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-6331858694030367732017-12-02T22:56:00.002+01:002018-01-30T23:50:48.604+01:00Un d’extrema dreta de la Vall d’Albaida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1044" data-original-width="1568" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ReaYh6CMIQE_dFQ_y7xgmOhPY-KjroBToNAQq3dUhDYcZmBBlTSL9gZGsL1zU5LRnuEiG7btDOtG_ycLDEfwobuiZmk-3SpAaGooLOXM8XPiSA-NeyzDe14OZfTOsWAX48yRr5uEDQ34/s320/VIcente+Estruch.png" width="420" /></div><div class="MsoNormal"><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> Vicent Estruch és el nostre home de l’extrema dreta de la Vall d’Albaida, potser l’únic que escriu el seu nom en valencià als papers, per a deshonra dels seus camarades d’ideologia. Ell mateix escriu que és “<i>valencianista y socialista nacional por convicción, padre, y classe obrera!! Mantenerse en pie en un mundo en ruinas</i>” És clar que <i>valencianista</i>, valencianista, ho és a mitges només, atès que si escriu alguna cosa que no siga el seu nom, poc pel que es veu, ho fa en castellà, o en espanyol, com a ells els agrada dir. El seu domini de la llengua de Cervantes tampoc és que es puga qualificar d’excel·lent precisament: “<i>Joder con los antisistemas “fuck Police” y se llevan 4 varazos y parece que los allas muerto, cuando vengen los tiros que haran” </i>(tuit de Vicent Estruch arran de les seues bastonades i les de la resta de la <i>Truppe</i> del dia 9 d’octubre a la plaça de Sant Agustí). Quan diu que és <i>socialista nacional por convicción,</i> deu ser la seua manera particular de dir-se partidari convençut del ‘nacional socialisme’ nazi, clar. I quan cita la frase cèlebre de José Antonio Primo de Rivera “<i>Mantenerse en pie en un mundo en ruinas</i>”, acaba de presentar-se degudament com a un feixista més o menys militant fidel al franquisme que sembla que mai acaba de desaparèixer. I quan un podia pensar que alguna cosa acaba llegint el personal de la creu gamada tatuada a la pell, resulta que no, que la frase de José Antonio la trauen d’un vídeo del dirigent feixista que circula per les xarxes. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span>El nostre home d’extrema dreta valldalbaidí té el sobrenom de l’<i>Alfarrasí</i>, atès que és un famós alfarrasiner, famós per ser un destacat membre i l’actual líder del grup d’extrema dreta Yomus, grup armat defensor a ultrança de l’equip Valencia C.F. Vicent té l’honor d’haver estat triat com a <i>Führer</i> pels seus camarades per ser un dels més, temeraris, violents i forçuts guerrers defensors de la pàtria valenciana (o l’espanyola?), sempre disposat a unflar a òsties, impunement, en un carrer fosc una qualsevol puta <i>mariquita</i>, un puto homosexual, un antisistema amb cua cabellera, un <i>moro, </i>una tortillera, un desarrapat rodamón, un seguidor del Barça, un mestre que diga <i>gairebé, </i>un àrbitre cabró amb mala fel antivalencianista, una boja feminista, un sindicalista d’esquerres, un militant d’un partit polític (“<i>menos los amigos del PP, claro</i>”), un <i>maricón</i> valencià catalanista, un negre, un merda intel·lectual, un <i>filldeputa</i> de Compromís, un imbècil universitari, un periodista roig de la puta Catalunya, de TV3 o d’Ápunt, un policia...no! (“a nuestros polis amigos no les pegamos, mientras no dejen tranquilos, claro”) o qualsevol merdós que tinga l’atreviment de mirar-los als ulls. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="785" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMRCDxg_LffMPWyDipMdm5uTydScOnSgZgLw0FVIsToY0K3HoUd4CPIqOw1XYrDG0tRNPY-P8bWY3i1xqAb7xIfZZM8mbGNMrUn-AiBvMOrSXsmkm5iS4qRWXluMt0yHU0EPUDxPNRE2Ou/s320/Vicent+Estruch+2.png" width="293" /></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span>Vicent Estruch, que mostra sense cap vergonya el seu cos quasi nu ben musculós al fotògraf amb la imatge d’Adolf Hitler tatuada en la seua musculosa cuixa rasurada, és la imatge perfecta i predilecta dels joves alumnes d’institut més impermeables a la ‘doctrina’ democràtica, constitucional o no, dels seus professors normals de filosofia, de llengua, d’història, de literatura, de... Són els alumnes que celebren el seu bateig de foc d’ingrés en l’extrema dreta infantil gravant la creu gammada al pupitre de la classe de l’escola primària (amb els braços de l’esvàstica en sentit contrari), que celebraran la seua primera acció d’odi visceral d’entrada en el <i>gueto </i>insultant una xica de l’institut del sindicat d’estudiants, que celebraran la primera comunió pegant la primera òstia a un manifestant catalanista un 9 d’octubre qualsevol, que celebraran la confirmació feixista entrant a formar part de l’exèrcit para-militar del Yomus, que a la Universitat..., no, a la Universitat no hi pintaran res, perquè a la Universitat no n’arriba cap d’aquesta fauna. Els de l’espanyolisme extrem, els de la violència i l’agressió, són en la seua majoria analfabets, gent amb molts músculs, però amb pocs estudis. Com Vicent Estruch.</span><br />
<br />
</div></div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-24617858612412079502017-11-18T12:45:00.000+01:002018-01-30T23:52:58.139+01:00El tio Canya és un pobre desgraciat, de moment.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="852" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZn2JoQnLnZJBTggFuO8ATHig4QECgam0KJ8w7y7aDkcQA_7neFDK-4a-pFlRFUK7C0HsK_i5MraVjKMybnZ2KRb-obH5hPbQ03CveWD4hTsLpgkXundvRpSvtXM-ms4L1I1CKBvQbQ40p/s320/tIO+cANYA.png" width="420" /></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El pobre tio Canya ni troba les claus de sa casa ni li ixen els comptes de cada setmanada que li paga el fill de son pare de l’empresari. El tio Canya no sap quins comptes fa l’amo amb els diners que li fan guanyar els treballadors de la fàbrica de llençols més gran de la Vall, però el que sí que sap és que les famílies dels altres companys de faena viuen molt millor que la seua, se’n van de viatge per vacances i tenen un cotxe millor i més nou que el seu atrotinat Citröen del 2001.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan el tio Canya es va atrevir a queixar-se fa poc a l’amo amb la boca xicoteta un dia que li va tornar a ofrenar un cabàs de mandarines del seu secà, el senyor Cristòbal li va respondre que “Sempre estàs igual, amic Canya, sempre queixant-te! Quin vici més lleig!” I el tio Canya a casa se’n va tornar, la cua entre cames, el cap mirant el terra polsós (quan plourà, Senyor!). Tampoc l’alliberat del sindicat, el seu sindicat, li trau trellat i sempre se li riu a la cara i vol fer-li comprendre que és que l’amo té problemes, que els llençols xinesos tenen la culpa, que no hi ha diners suficients per pagar les setmanades com déu mana, que paciència, que ja vindran temps millors i que els seus companys cobren més perquè treballen millor. Però el tio Canya es jura que mai més ningú se li riurà a la cara.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El tio Canya ha pres una determinació. Ja està cansat de veure els encarregats de la fàbrica rient la bufa que porten en els alardos desfilant disfressats de Hawaianos o de pistolers al costat del seu amo, al que acostumen a fer la pilota ara i adés sense cap vergonya i davant tot el món. Enguany ha decidit no tornar a aplaudir mai més el seu amo i els encarregats quan tornen a passar l’any que ve pel davant d’on ell i els seus xiquets estiguen. També ha decidit canviar de sindicat i deixar d’ofrenar més mandarines al fill de son pare del seu amo. Potser que no li pugen el jornal, però almenys no li pujaran mai més a cavall. El seu fill major li ha explicat molt bé el significat d’una paraula que han donat a classe: Dignitat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(Dissabte, 18 de novembre, manifestació a València per UN TRACTE JUST)<br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-52933069570451033792017-11-03T12:47:00.000+01:002018-01-30T23:54:06.830+01:00No és justícia, és venjança<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYlVlt0d8HDQzWp1YLSO3HjSYh4ME_O_QSJHen_DE30q2wjlvvJE30T-eUpGj5O-BpeCoje9vccI4255-4V4hgTOdOnmsROZPrURfBwcN7BtXLIWs8z3QG3NNMeLX_giukS4ook2fIxmi/s320/policial.png" width="420" /></div><br />
<div style="text-align: justify;"> “Hem vist tancats a la presó homes plens de raó” deia Raimon fa anys, ara no, ara sembla que pateix d’afonia. El colp d’estat del Gobierno de Madrid amb la connivència de fiscals i jutges sense escrúpols, comprats, ha enviat a la presó dirigents d’entitats civils i membres del govern de Catalunya sense cap prova d’haver comés els delictes dels que els acusen. Això no és justícia ni res que ho parega. En tot cas sembla la ‘justícia’ que fan els jutges xinesos, els turcs o els russos contra els polítics que tenen l’atreviment de posar en qüestió la mena de democràcia que pateixen als seus estats. Sort encara que no han aconseguit empresonar tots els consellers del govern ni el seu president Puigdemon, perquè aquests quatre seran jutjats possiblement per una justícia que anteposarà els Drets Humans Universals davant tota altra mena de jurisprudència. A Bèlgica els principis jurídics espanyols no tenen, per sort, vigència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Dos anys que la fiscalia espanyola ha estat esperant, inútilment, que els sobiranistes catalans cometeren algun delicte de violència flagrant per poder-los acusar justament, o no. Però no, ni una paperera trencada, ni un adolescent tornant-li al guàrdia civil les porrades que rebia un trist dia primer d’octubre. Els fiscals, els jutges, titelles a les ordres del govern de la Moncloa, només han pogut veure violència, insults, desordres, amenaces i “tumultos” en un costat només: per part dels arribats en autobús i l’AVE procedents de moltes parts de fora de Catalunya, armats amb banderes constitucionals cosides sovint a pals de certa grossària per ‘convèncer’ als catalans de les bondats de quedar-se en Espanya; violència de policies ‘nacionals’ i Guàrdies Civils aquell inoblidable 1 d’octubre contra gent pacífica armada de molta paciència i més convicció i determinació; violència oral contra la tevetrés, per no ser tan objectiva com la teveé i antenatrés i telesinco i...; violència dels cap rapats amb els cervells rapats llançant exabruptes barrejats amb escopinades verdes quan les seues manifestacions contra qualsevol vianant amb cara de poder ser catalanista; violència gestual amb el dit major de la mà dreta erecte, les dents serrades, la saliva vessant per la boca dels analfabets energúmens amb aparença de ser policies vestits de civil deixats anar dels creuers del port, atès que ja no podrien estar-hi inactius tant de temps; amenaces als transeünts innocents amb cara d’haver votat 'qui no devien' en les autonòmiques de part de gimnastes d’esquenes amples i coneixement estret; els “hijoputa, cabrón, catalanista, guarro, separatista, marica, eresespañolaunquenoquieras, nomemires, tunomefilmes, dequételeeres?, háblameencristiano, puchdemunaprisión, todosalacárcel, venaquísitieneshuevos, másostiasosteníanquehaberdado,.. cridats pels espanyolets enfurismats de les manifestacions unionistes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Aquesta és la violència només d’un costat que a fiscals, jutges i govern central que els governa els hauria agradat sentir de boca o dels punys de l'altre costat, també dels polítics i civils ara empresonats, presos polítics que han tingut en cada moment un comportament a lo Gandhi, a lo Mandela. Esperem que un dia ixquen de la presó com ho van fer aquells líders de l’Índia i de Sudàfrica, i que la seua lluita esdevinga igualment un merescut èxit.<br />
<br />
</div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-41310893930844252282017-10-07T18:57:00.001+02:002018-01-30T23:53:46.218+01:00David Mira, viure per escriure<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="751" data-original-width="1574" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rgbcGUHGCeo8HlPuFsx46SjJGXHguM5qQ6bGL1ZkihwVMmTgzxeu5Bzh4oE_HnnSrR5H3yOHKz5y6FXYvzmYhjpAd8DKni5It7jzSxIMp6YnyR0JuDHS5TvFJd3e490Vg3yuIHP8HCD3/s420/Foto+david.png" /></div><div class="MsoNormal"><br />
<div style="text-align: justify;"> <b>D</b>imecres, dia 11 d’octubre serà un dia que durarà anys per a David Mira i per a molts dels seus amics i amigues que estarem al seu costat a l’Echegaray. Paco Muñoz li farà un homenatge que segur serà ben emocionant per a tota la gent que escalfarem d’humanitat el teatre amb les nostres manifestacions d’estima i reconeixement a tots dos homenots que sempre hem vist ben acordats en les seues relacions d’anys i panys. Dos personatges entranyables que, amb les seues creacions, ens han fet la vida una miqueta millor i suportable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Més que el meu amic i el meu escriptor de capçalera sempre, David ha estat el meu germà. Ell m’ha fet el favor d’anomenar-me “el meu germà major”, el que ell mai havia tingut i que un dia trobà, no per casualitat, quan transitàvem junts camins inexplorats, plens d’atzucacs i de murs insalvables sovint, i de roses roges, algunes poques voltes. Camins que ens han portat a prendre partit, perquè hem aprés que prendre partit era una manera de viure com una altra. Junts hem llegit, escrit, buscat, parlat, escoltat, compartit, viatjat, caminat, perdut, trobat, guanyat, desesperat, esperat, rigut, plorat, admirat, meravellat, gaudit, patit...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> David ha estat el meu mestre més preuat i el meu alumne més aplicat. Mestre de llengua i literatura, ell és qui més en sap; mestre d’humanitat, de solidaritat, d’humilitat, de cordialitat, de dignitat, de senzillesa, de tolerància, però també d’intolerància amb la injustícia; mestre d’una saviesa àmplia i inesgotable, d’una capacitat poc comuna de conversar sense límits temporals de tot allò que ateny als humans, a la vida dels altres i a la vida del seu univers més íntim, el seu particular “nosaltres” poètic, social, polític. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Hem compartit fatigues, fàstics, nits inacabables, discussions, abandonaments, incomprensions, però també moltes satisfaccions i alegries treballant junts per un projecte il·lusionant, i a la volta frustrant a la fi, el del Crònica. El projecte va suposar la malaltia crònica de David i la tristesa inacabable nostra i de molta gent que va compartir un projecte que no va morir de mort natural precisament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> David ha estat sempre fidel al nostre poble i al País Valencià, a la seua i nostra benvolguda llengua, a la classe treballadora i als seus amics i amigues, que són les persones que, com ell tenen consciència de formar part d’aquell “nosaltres” inclusiu que tant apareix escrit als seus milers de papers.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Dimecres, el ‘solitari solidari’’ del Llombo no estarà sol. Els seus hi serem colze amb colze amb el nostre David fent-li els honors que es mereix.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div>Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-8236665928714721892017-09-26T20:48:00.001+02:002017-09-27T11:38:49.293+02:00“¡A por ellos, oé!”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="751" data-original-width="1574" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix0Capeg1IJgGWDeOmSSYPNdqkeizS4PCtI4x0jXcky6avuTqKXzbIOirdFIT6jD-KyDLPF2dvNXju2Ydy7uyU4fL1zrV1DsT-H1JTuzJpFqY6JpR-t_pBC-jEr8iBiIejWcxvwnr79ttb/s320/Tribunal+Constitucional.png" width="400" /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hem llegit a la premsa que desenes de persones han acomiadat els Guàrdies Civils que eixien de la comandància de la guàrdia civil de Huelva camí de Catalunya per defensar la sagrada unidad, grandeza y libertad de la Nación Española. Al vídeo se sentia cridar amb eufòria futbolera allò de “¡A por ellos, oé” i també el clàssic “¡Yo soy español, español...!” Una festa equiparable a la que s’organitzava a les ciutats costaneres quan l’exèrcit de la pàtria s’embarcava per anar a matar moros independentistes al Marroc. Una guerra, per cert, la del Marroc, que es perdé, malgrat la potent força bruta de les tropes que envià aleshores el govern de Madrid.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La imatge de l’espectacle tragi-còmic de Huelva ha donat ja la volta al món i ha deixat estupefactes els espectadors no espanyols que no saben que aquesta eufòria anticatalana no es pot entendre sense saber que els mitjans audiovisuals d’informació (?) espanyols estan fent una tremenda campanya d’agitació política contra un referèndum d’autodeterminació que en altres països es veuria sense cap semblant apassionament. Les flors que els manifestants catalans ofereixen als Guàrdies Civils no apareixen en els vídeos de les teles espanyoles, tampoc en parlen gens de les manifestacions pacífiques dels ciutadans catalans, ni de les concentracions al País Basc, Madrid, Palma, València.... Del govern català, de les entitats sobiranistes i dels alcaldes favorables al referèndum diuen les teles i la premsa espanyoles tot tipus d’horribles insults i qualificatius: nazis, colpistes, autoritaris, radicals, dictadors, descabellats, antidemòcrates, totalitaris, perversos, mafiosos, dements, deslleials, renegats, delinqüents, sediciosos... Les teles espanyoles, les ràdios i els periòdics són fa dies més que insofribles. Que no s’espanten, doncs, de les reaccions histèriques com les de Huelva. I que tot acabe allà en terres andaluses i no els done per organitzar autobusos el dia 1-O per anar “a por ellos” a Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No tenen altra cançoneta per argumentar la seua oposició al referèndum que dir que “és il·legal”, quan no haurien d’oblidar que hi ha a la història pròxima tants exemples d’abusos legals que van ser tombats per la valentia dels ciutadans amb ànsia de llibertat: L'apartheid era legal, l'esclavitud era legal, el colonialisme era legal, la Santa Inquisició era legal, acusar les dones de bruixeria i cremar-les vives era legal, que les dones no pogueren votar era legal, que els negres estigueren discriminats era legal, encara és legal subvencionar la Fundación Francisco Franco, i legal que Urdangarín estiga passant-se-ho bé a Ginebra... </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La legalitat és una qüestió de poder, no de justícia. La llei evoluciona com evoluciona tota societat, a la qual s'ha d'adaptar. A no ser que eixa llei estiga al servei del poder i no del poble. És el que estem veient ara. El poder per damunt de la justícia en nom de la legalitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-71651256160004410162017-08-29T00:44:00.001+02:002017-08-30T20:43:01.737+02:00Una setmana i mitja després dels atemptats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="448" data-original-width="1024" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqT8Lf5GQ4Vpitbh0B-eCrxDaC5tGmwyhG7mtKeOOtXecYfug_q_TyNPJMjkV7Cj2kCBC4ya6ZtbvzQd5qtk_u3oMNhj38zfgDK-BNJ6z_4pSjzQfsy-M5QOgp2q04YFW3JVzIF8I76xa/s320/Sense+por.png" width="320" /></div>
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
Resum personal de premsa:<br />
</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
<b><u>Llegit a la premsa espanyola de dretes/A la premsa catalana sobiranista</u></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
No tenemos miedo/ No tenim por</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Gracias al Rey Felipe por manifestarse/ El Rei fa negocis d’armes amb Aràbia Saudita</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Los terroristas favorecen el independentismo/ Els terroristes són pagats pels amics del Rei</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
La “Policia catalana”/ Els Mossos d’Esquadra</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Cataluña es y será siempre Española/ Catalunya ha demostrat ser un Estat</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Cataluña tendría que habernos pedido ayuda/ Catalunya s’ha defensat sola del terror</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Cataluña precisa de un Estado fuerte/ Catalunya no necessita reis ni virreis</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Rey + Rajoy + IBEX + Prensa: invencibles/ Govern + Societat civil: Estat propi</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
La gestión del atentado ha sido deficiente/ El món ha admirat la tasca dels Mossos</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Policía catalana: mucha improvisación/ Mossos: professionalitat i eficàcia</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Cataluña, un región del Reino más/ La nació Catalana serà republicana</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
El atentado demuestra la necesidad de unirnos/ Res no aturarà la voluntat dels catalans</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
España, una, grande y fuerte/ Catalunya, diversa, petita i lliure</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Éxitos de nuestra policía y Guardia Civil/ Els Mossos són més que suficients</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Cataluña sin España no es nada/ Catalunya és una nació capaç</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Siempre se ha colaborado con su policía/ S’ha amagat informació als Mossos</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Si seguimos unidos nos defenderemos mejor/ Amb independència millorarà la seguretat</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
La independencia se ha aprovechado del terror/La dreta ha volgut beneficar-se de l’atemptat</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><br /><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
Encerrona de los independentistes al Rei/ Hipocresia del rei per venir a Barcelona</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-17130814762978768192017-07-29T10:52:00.000+02:002017-07-31T10:19:04.953+02:00Els bous sense sang no són constitucionals<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSBWzy3FDfDZKPE4ybWyeIZ5APIEtqSzw96KtCtr23COC2PKzFyJ8dtqi4Xy_G85Upp-K3mcATlYV4DaCvHZvEp3wap2l3KHhby4cxST25t1eFE5E0XfXjfKigY_A8EqlDvLFFwEy92Ig/s1600/toro.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="821" data-original-width="1600" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSBWzy3FDfDZKPE4ybWyeIZ5APIEtqSzw96KtCtr23COC2PKzFyJ8dtqi4Xy_G85Upp-K3mcATlYV4DaCvHZvEp3wap2l3KHhby4cxST25t1eFE5E0XfXjfKigY_A8EqlDvLFFwEy92Ig/s320/toro.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> Ses Illes Balears han prohibit que es maltracten i es maten els toros a les corrides. Quin atreviment que heu tingut els insulars! Ja sabíeu que el Tribunal Constitucional us impugnaria la nova llei contra la tortura dels bous i, tanmateix, us heu atrevit a tirar endavant. Com que no podíeu abolir les corrides perquè la tauromàquia es va declarar Patrimoni Històric i Cultural heu optat per descafeïnar-les. Sabíeu que una <i>corrida de toros </i>sense sang, sense piques, sense banderilles, sense punyals, sense espasa esmolada, és una corrida<i> </i>condemnada a la desaparició en un termini molt més curt del que era natural en una corrida amb sang. I sabíeu que la mort de l’autèntica festa “nacional” espanyola és allò que no van a acceptar mai els governs de Madrid. Quin afeccionat a l’<i>Art</i> del toreig voldrà assistir a un espectacle incruent sense el plaer que provoquen els bramuls dels bous plens de sang? A qui podrà interessar un espectacle sense la morbositat d’una mort anunciada? I no digam del poc interès d’una festa si no es pot esdevenir, desig inconfessat, la mort del <i>torero</i>!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> Quan el Parlament de les Balears ha aprovat la llei que prohibeix que es maltracten els bous a les corrides de les Illes, amb al vot favorable del Partit Socialista de les Illes Balears, de Més i de Podem, ja sabien de la segura resposta irada del govern espanyol i també dels periòdics de la zona nacional carpetovetònica i olé. També de les cartes al director de lectors ofesos que no podran veure morir els <i>toros </i>a les places de bous de Mallorca quan hi vagen en vacances. Això si els bons jutges del TC no eviten la desgràcia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> A partir d'ara, els toros de ses illes no podran ser ferits amb les banderilles ni morts amb l'espasa, ja que només hauran d'utilitzar uns nous “utensilis que eviten danyar i maltractar l'animal”. Usaran, potser, la tela de <i>velcro</i> al llom de l’animal per fixar banderilles i l’espasa de plàstic, que es com fan en algunes ciutats d’Estats Units. Una ridiculesa absoluta per a afeccionats sàdics amants de les emocions fortes de sang i fetge, així com també per als animalistes que seguiran oposant-se, naturalment, a la “<i>Fiesta Nacional sin sangre</i>” on els bous seguiran sent torturats, encara que no tant, però torturats. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> De fonts no massa ben informades se sap que a partir d’ara el <i>Gobierno de Madrid</i> instaurarà algun tipus <i>d’Inspección Taurina de Sangre Derramada, </i>la qual estarà formada per un veterinari, un especialista en mesura de graus de tortura i un metge forense. La <i>Inspecció </i>oficial acreditarà davant els Delegats del Govern central que l’espectacle ha estat oficialment ben cruel, ben ensangonat, el bou ben mort i la sensibilitat dels espectadors ben ferida. A més, la <i>Inspección </i>atorgarà la corresponent certificació als gestors de la plaça com a què la corrida<i> </i>ha acomplert suficientment els elements sanguinaris de la <i>Fiesta d’Interés Històrico y Cultural</i> de la <i>Marca España.</i></span><br />
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><i> <o:p></o:p></i></span></div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2341664211036336543.post-11736395213955316002017-07-09T22:43:00.000+02:002017-07-17T10:25:35.033+02:00David Bisbal ve a Ontinyent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJAq-vtkkGs8p6P-jum8yvBfsyKZBqIm_WVOwVFxY3vDvJuOUo2YrfR3XOmhmX8PgWTmUaIpQybfhA-_-XNHfuX10ite49tGOdGPRq0XnI5WmnvHgd3oGIEAW7k-FUs4J1uuVcmC8fh-vv/s1600/Bisbal+2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="900" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJAq-vtkkGs8p6P-jum8yvBfsyKZBqIm_WVOwVFxY3vDvJuOUo2YrfR3XOmhmX8PgWTmUaIpQybfhA-_-XNHfuX10ite49tGOdGPRq0XnI5WmnvHgd3oGIEAW7k-FUs4J1uuVcmC8fh-vv/s320/Bisbal+2.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
David és un dels cantants més estimats per Susana Díaz i, per tant, quasi segur que també, per l’alcalde d’Ontinyent, que al mateix temps és estimador interessat, condicional, de la Sultana andalusa. Per això i per més coses ve a Ontinyent. David Bisbal Ferre, nascut a Almeria, la perla de la Mediterrània, és el cantant andalús quasi guanyador del concurs musical Operación Triunfo de TVE, on va quedar en segon lloc. De la qual cosa es dedueix que és un magnífic professional, dels millors del món, ningú no ho dubta, digne per a actuar a Ontinyent durant la setmana gran de les festes majors moro-cristianes. Però no es tracta només de la qualitat d’un cantant. És de considerar també que David està ben arrelat a la nostra pròpia cultura ancestral, amb cognoms propis que són compartits per molts catalans, mallorquins i valencians, d’una ciutat banyada pel nostre mateix mar i que deu tindre molts clubs de joves locals seguidors, fans, que canten de memòria les seues poètiques lletres.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Unes acurades lletres, les de David Bisbal, que són, podrien ser, homenatge a l’Ontinyent festiu, a la ciutat bella i tradicional que tant estimem. Ben cert que a l’hora de la tria de quin seria el millor i ben nostrat cantant, els il·lustres edils del nostre magnífic ajuntament van estudiar amb molt de mirament les lletres de l’andalús i van veure en elles una autèntica ambaixada dedicada als mèrits i inqüestionables honors dels habitants que tant ens vanagloriem del nostre immaculat llinatge. Mireu, si no, quines meravelles de lletres ens ofrena Bisbal. Diu David: “<i>Mitad de mora y cristiano/ tienes la sangre cruzá/ de una tierra lejana (...)tierra noble/ fuente de la inspiración/ sortilegio de bellesa/ de la poesía y la canción/ tu hermosura tiene historia/ y hay en ti tal señorío/ que puedes decir a gritos/ yo soy tierra de torerio”</i> (de la cançó “Almeria”). Diu també en una altra lletra com si es referira al <i>‘de sus hijos el linaje’</i> dels nostres avantpassats: <i>“Donde el aire es limpio/ aún bajo la suave luz de las estrellas” </i>(de la cançó “América”). I sembla no oblidar-se fins i tot del patró de les nostres festes d’agost:<i> “Camina y ven/ que muero en agonia/ sabes muy bien”</i> (de la cançó “Camina y ven”). En els versos de Bisbal hi ha un paràgraf digne de Cervino, quan allò de l’ambaixador cristià que diu al moro, <i>“Agúzate que se te acaba el tiempo/ de abrir los ojos antes del abismo./ Te da lo mismo el sufrimiento,/ porque eres prisionero de tu egoísmo./ No des la espalda al llanto de la gente/ Que lo que mata es ser indiferente”</i> (de la cançó “Torre de Babel”). O uns altres versos que podrien ser del moro, <i>“... qué estrella del cielo ha de caer/ para poderte convencer,/ que no sienta mi alma sola./ quiero escarparme de este eterno anochecer./ Dice mucha gente que los hombres nunca lloran</i> ( de la cançó “Mi princesa”). I ací el que li contestaria l’ambaixador cristià vencedor, <i>“Ahora que soy invencible/ Ahora que todo es possible/ Deja que yo sea el viento y sople cada miedo./ Ahora que todo es possible./ Ahora que soy invencible./ Deja que yo sea el mar y ahogue ese miedo”</i> (de la cançó “Todo es posible”). Victorioses les tropes cristianes en apoderar-se de la Vila ontinyentina canten eufòriques, <i>“Unidos! Seremos grandes,/ seremos Fuertes/ somos un pueblo,/ bandera de la libertad/ que viene y que va.”</i> (de la “Canción del Mundial 2010”). L’ambaixador de les tropes de la mitja lluna ordena llavors la retirada i entre sorollosos plors crida,<i> “Miro más al cielo/ y cuento estrellas al dormir./ Y ahora tengo mi fortuna/ que expira en la luna.”</i> (de la cançó “Me enamoré de ti”). Però els de la comparsa dels contrabandistes comencen a estar més que contents, de categoria, i canten a cor, <i>“Seré tu amante bandido, bandido/ Corazón, corazón malherido./ Seré tu amante cautivo, cautivo. / Seré auuuuhhh”</i> (de la cançó “Amante bandido”). I quasi al final de l’acte, quan el cafè licor comença a fer efecte, ha d’intervindre la policia local per emportar-se cap a la mosquitera uns amotinats que no paren de cantar, horrorosament mal, allò de <i>“¡Aquí te pillo, aquí te mato!/ tu me decías cada rato,/ y yo sin ver esos puñales/ parecía un tonto cegato.</i> (de la cançó <i>“¡Aquí te pillo, aquí te mato!”</i>).</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I vista la idoneïtat de les lletres s’acceptà que David Bisbal cantara a Ontinyent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Ximo Urenyahttp://www.blogger.com/profile/04690433305596889281noreply@blogger.com