dimarts, 30 de gener de 2018

Ricardo Costa també sap plorar


   “La festa al PP no acaba mai”, recordeu? El Secretari General del PP valencià, Ricardo Costa, Ricky per als compis, el pijo del PP, la mà dreta de Paco Camps que acomplia servilment les ordres del senyor dels vestits regalats per la Gürtel, qui en les Corts sempre es burlava insolentment de les intervencions de l’oposició amb un riure bunyoler de hijo de papà consentit, qui ordenava al bigotes que li comprara aquell caviar de més categoria per a les seues festetes, qui li manava també al mateix sinistre personatge del bigot que li aconseguira un luxós Infíniti, el cotxe dels pijos, el cotxe que asseguren en la pròpia publicitat de tenir “caràcter atrevido a la vez que ambicioso/ seductor/ preparado para todo tipo de escenarios”, el polític sempre desafiant, el del somriure permanent... Ara se li acaba de congelar aquell riure burleta d’eterna complaença i, ara derrotat i fracassat, davant de jutge, ha reconegut, quasi plorant (mireu les imatges) que reconeix els propis delictes, que va actuar incorrectament, que el PP era finançat il·legalment pels empresaris a canvi treballar per a l’administració, que el Senyor X d’aquella màfia corrupta era Paco Camps.

   Però Costa, l’abans crònic somrient i vanagloriós, és el primer dirigent del PP que ha reconegut que la pràctica dels suborns, de les prevaricacions i de les malversacions no era un fet puntual, que era talment el sistema irregular de finançament habitual del PP valencià. I això l’honora d’alguna manera, encara que no pot haver cap mena de perdó per a ell ni per al PP per part dels jutges si ell i el PP no tornen finalment tot el que van robar, tot. Cosa ben difícil d’acomplir completament, perquè a veure com retornen a la societat els diputats, de més, aconseguits en les successives eleccions en les que van participar ben dopats econòmicament.

   Que l’abans tan vanitós i rialler Ricardo Costa siga finalment condemnat seria molt bona notícia si amb el seu merescut càstig de presó s’emportara també amb ell de la maneta tots els F. Camps, els M. Rajoy, els V. Rambla, els L. Barcenas, els J. Cotino, els F. Correa, els A. Pérez i un rastre ben llarg de mafiosos lladres de coll blanc dedicats a la política de l’aprofitament propi. Però també caldria que s’emportara amb ell a la presó als empresaris corruptors que pagaven als polítics. Per què no ha de ser així? La festa del PP valencià ja s’ha acabat, i ara només caldria que tants plets judicials perduts pel Partit més corrupte d’Europa s’ensorrara ja definitivament i perdera el suport electoral de tanta gent ignorant d’aquestes pràctiques tan deshonestes. Ara es el temps del seu plorar. Ja tocava.d’aquestes pràctiques tan deshonestes. Ara es el temps del seu plorar. Ja tocava.

dimarts, 16 de gener de 2018

Francisco Camps no és, presumptament, el senyor X del Gürtel valencià


   Només començar la vista oral a Madrid pel cas Gürtel valencià, els empresaris imputats han declarat davant el jutge que pagaven en negre carbó (1,2 milions d’euros) les festetes electorals del PP valencià organitzades per Orange Market, la sucursal de Correa a terres valencianes governades pel PP. Al judici pel finançament il·legal del PP valencià en les eleccions del 2007 el 2008 s’ha deixat clar que allò que tots sabíem, que el PP guanyava les eleccions ajudat, dopat, enviscat pels molts diners negres dels empresaris amb què compraven voluntats populars per fer les seues obres. Tot el món ho ha escoltat a la tele, per a desesperació de Paco Camps, testimoni que serà en el judici, de la jefa Isabel Bonig i dels actuals líders valencians. A Rajoy i als seus se’ls han amuntonat darrerament més que mai els casos judicials per totes les bandes, també la valenciana i, vist el daltabaix electoral de les eleccions catalanes i els calamitosos auspicis que li assenyalen les enquestes, ja deuen estar pensant en canviar de nom el partit de la mateixa manera que han fet els de Convergència Democràtica poc abans de saber el resultat del cas Palau.

   No seria la primera volta que els conservadors canvien de nom, abans eren AP, Alianza Popular, i ara tocaria dir-se una cosa així com VE, Viva España, atesa la bona acollida que tindria entre les masses hispanes enfervorides ara mateix després del procés independentista dels catalans. Masses que han demostrat que no els importa gens ni mica l’empobriment de les classes treballadores, ni la desfeta del Fons de Reserva de les Pensions, ni la taxa de l’atur, ni..., si la Nación Española la manté fortament unida un fort partit nacional. I no només els cal canviar el nom, que està pendent també el pas al costat dels seus irresponsables dirigents. Francisco Enrique Camps Ortiz ja va ser protagonista el 2011 del seu inesperat pas a banda, quan va cedir la batuta a Alberto Fabra, perquè la justícia li tornava a anar al darrere per allò del cas dels vestits regalats. Ara li tocaria fer el mateix pas a Rajoy en el cas que finalment se’l considere responsable major, el senyor X, del cas Gürtel, situació que a ningú sorprendria.

   Però i el Senyor X del Gürtel valencià? Qui pot ser? Els imputats Vicente Rambla, Ricardo Costa, David Serra, Yolanda García i Cristina Ibáñez segur que diran que ells només eren uns manats. Però qui els “manava”? Un dels imputats, Ricardo Costa, ja ha dit que ell no, que ell de res no és responsable (El seu advocat ha dit davant el jutge: “Costa está aquí a falta de un actor principal”. Segur que ells sí que saben qui és el Senyor X. Els individus ara imputats que confabulaven a la seu valenciana d’Orange Market (Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero y José Ramón Blanco Balín) ben segur que han de saber d’on venien les ordres supremes d’actuació. Tots hem escoltat les gravacions d’Álvaro Pérez (Abans “El Bigotes”, ara “El Barbas”) amb el seu “amiguito del alma”, Paco Camps, diguent-se intimitats (“Oye... que te sigo queriendo mucho/ Y yo también.../ tenía que haberte llamado, te quería haber llamado, para contarte todo (...). Pero sobre todo para decirte que te quiero un huevo…), però això significa que Camps siga el Senyor X?

   Estarem amatents escoltant els testimonis que passen per davant del jutge i potser agafem al vol alguna frase que ens faça pensar que, efectivament, allò que pensa tot el món es confirma, que el Senyor X és Francisco Enrique Camps Ortiz. La nostra ex-alcaldessa Lina Insa, que anirà el pròxim dia 19, ens ho aclarirà en la seua declaració davant el jutge? De moment, només podem dir que Camps no és, encara, presumptament, el Senyor X. Llàstima! Tenim preparat, però, el nostre herberet de Bocairent.