El suspecte “Pacte del Titànic”
Els enginyosos programadors d’estratègies vàries del Partit Popular valencià, que no català, van tindre un dia la feliç idea de batejar el Pacte del Botànic del Partit Socialista del País Valencià-PSOE/ Compromís amb el redolí graciós de “Pacte del Titànic”. La idea era fer pensar als seus votants que la broma d’usar el nom del mític vaixell britànic enfonsat en el seu primer i últim viatge, valdria per al que suposaven un pacte ruïnós d’una esquerra que s’enfonsaria en un mar de l’oblit en el seu també primer i últim viatge a la Generalitat. L’enginyosa ocurrència va fer riure molts peperos els primers mesos del viatge legislador de l’esquerra, però conforme ha anat acostant-se el final de la legislatura a molts dels acòlits de Isabel Bonig se’ls ha anat congelant el riure com ho va fer el rostre als viatgers del Royal Mail Steamship en afonar-se a l’Atlàntic. A menys d’un any de les eleccions, les enquestes auguren un mal presagi per al PP: com aquell gran vaixell que no va arribar a Nova York, tampoc el PP arribaria a la Generalitat, almenys en uns quants anys.
Tot i això, encara hi ha optimistes com la Secretària General del Partit Popular valencià, Eva Ortiz, que fa ús sovint de la broma del ‘Titànic’ (El darrer dia va ser a la tertúlia de la vesprada d’Àpunt. Una tertúlia, per cert, molt ben portada per professionals, que conste!). Ella és una dirigent popular amb la confiança d’Isabel Bonig i de Pablo Casado, amb els quals es veurà el pròxim 22 de setembre, si no és que el dirigent estatal no haja caigut encara aixafat per un mal colp del calor o per un màster universitari. Ara, que per a optimista la incombustible Isabel Bonig (Cal llegir ‘Bonitx’, ‘Bonij’...?). Ella s’ho veu fet, es veu ja presidenta de la ‘Txeneralidat’ valenciana com diuen ells. Té clar que amb un dosi de deshonesta demagògia i totes les invectives i sermons contra els catalanistes del Consell “que volen eliminar el castellà” aconseguirà prou vots. Ara li ha tocat denunciar el president de les Corts, Enric Morera, per haver donat suport als presos polítics catalans.
Ni a Bonig ni als líders provisionals del PP no els preocupen els expresidents del PP en presó o a punt d’entrar-hi, ni fan cap cas dels altres centenars de càrrecs del partit untats amb altres tantes corrupcions. Ells d’això no els agrada parlar gens. És més, no perden quasi mai el riure que volen contagiós davant els seus. Sí, sí, rigueu, rigueu, que després ja vindran les jeremiades quan el Titànic, ja el vostre, us comence a fer figa!
