dimecres, 21 de febrer del 2018

“Els borbons són uns lladres” (Valtonyc)

Resultat d'imatges de valtonyc

   Espanya deu ser vist des de fora com un país prou normal si la comparen amb Turquia, amb la Xina o amb la Corea de Kim Jong-un, però després que Europa se n’assabente que en 24 hores han enviat a la presó a un raper per cantar coses “lleges”, han censurat l’obra d’un artista en ARCO i han segrestat un llibre ja pensaran que els del PP espanyol s’han tornat bojos. Hui els ha tocat al raper mallorquí Valtonyc per cantar veritats, al artista gràfic madrileny Santiago Sierra per fotografiar presos polítics i al periodista Nacho Carretero per escriure un llibre (“Fariña”) contra el narcotràfic. Darrerament han estat un llistat ben llarg de truiters, titellaires i rapers els que han passat per davant dels jutges o han entrat a presó per exercir la llibertat d’expressió en el cas de Valtonyc, demà en seran molts més si els ciutadans no ho impedim com siga. Si no denunciem en veu ben alta que la llei mordassa del PP que persegueix també els nostres artistes és impròpia d’una societat realment democràtica i plural que respecta els principis internacionals sobre la llibertat d’expressió.

   Els del PP que ens malgovernen van seguint con paso firme i marcial el camí inquisitorial marcat pels seus antecessors els franquistes. Els seus amics de la toga són capaços d’enviar a la presó a un cantant de rap per cantar coses que no els agraden i deixen que els lladres de coll blanc i els corruptes esquien en Vaquèira Beret o es passegen lliurement vora el llac de Ginebra. En realitat si passa el que passa en aquesta dictadureta de les espanyes és culpa del silenci de tots plegats, molt més d’aquells artistes que s’esgarren les vestimentes pel que està passant a Veneçuela (Pablo Alborán, Alejandro Sanz o Sabina) i no diuen ni pio del que passa a casa pròpia. Sort encara que hi ha algunes iniciatives valentes contra la censura institucionalitzada, com la de aquella gran família de rapers que s’han confabulat per a posar dels nervis a jutges i censors de la monarquia cantant tots les mateixes lletres de Valtonyc i que els tanquen a tots a la presó si s’atreveixen. Ja m’imagine sentir tothora pel carrer els mòbils dels jovençols: “Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres, Els borbons són uns lladres...

No volíeu caldo? Dos tasses!