Estellés encara ens interpel·la
Fa ara un quart de segle que Vicent Andrés Estellés ens va deixar, però el seu discurs perdura i ens interpel·la. Aquestes seues paraules contundents “Assumiràs la veu d’un poble/ i serà la veu del teu poble,/ i seràs, per a sempre, poble,…”. Són paraules que encara hui ens somouen la consciència, ens fan patir i creure en l’esperança. Torna a haver pols al camí, sí, una polseguera, i fam, literalment parlant, i set de justícia i de vertadera democràcia. No Vicent, no ens pariren per dormir, ho sabem i, tanmateix, les gents, les teues gents, les nostres, semblen dormir nit i dia, mentre només uns pocs, conscients que els pariren per vetlar, estan desperts per tots i ens assenyalen el camí. Ells són ara la teua paraula renovada, la paraula viva i amarga que va assumint la pena del poble, pujant vida amunt i nacions amunt. Ells ens fan escoltar la teua, la seua paraula justa i ens la fan arribar iradament, honestament, en el moment just. Potser sí que ara ens la diuen pensant en una posteritat, no la seua pròpia personal, sinó la nostra, la del nostre benestar com a poble lliure, la d’una enaltida i justa condició. Potser també ara els maten o els empresonen injustament, potser se’n riguen també, o els delaten o..., Però ara ja sabem que tot això són banalitats, perquè com tu bé ens vas ensenyar, allò que realment ens val és tenir la consciència de ser poble. O som poble o no som res. I tu bé que vas escollir, greument, sí. I ens mostrares el camí per on calia transitar decididament com a poble.
Ara mateix hem mirat el nostre poble que calla davant la repressió d’un estat que persegueix idees, que empresona voluntats, que silencia paraules, que prohibeix llibertats, que qüestiona veritats com a punys, que... I ens sap greu no tenir encara un Andrés Estellés vetlant mentre les majories silencioses dormen davant tant autoritarisme dels mateixos de sempre, dels que ja detestava en temps del franquisme el poeta de Burjassot. Hui més que mai ens calen els versos del poeta que denuncien la manca de llibertat dels ciutadans catalans empresonats per les seues conviccions polítiques, acusats injustament d’una no demostrada rebel·lió. Ciutadans que mai han fet ús de la violència i que només han estat fidels a les seues paraules i al poble que els ha triat en unes eleccions realment democràtiques. La repressió de les minories no es pot permetre en una democràcia real. Les opinions i les conviccions cal discutir-les, no mai empresonar-les.
