dissabte, 16 de juny de 2018

Les rebentaplenaris tornen a les Corts


   Sí, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Il·lusos els valencianets de bona fe que pensàvem que les batalles campals d’aquella ‘batalla de València’ dels setanta havien passat a la història. De pasta de moniato ens hem quedat de vore com la colla de ties maries que llançaven floretes als nostres primers parlamentaris, ara les tenim, les patim, ens avergonyeixen igual, però a dins del mateix parlament valencià, convertit en un galliner per una parella de rebentaplenaris. Elles esvaloten el galliner i envesteixen contra el govern valencià, contra la messa de les Corts, els diputats i diputades i els pocs periodistes dignes de lluir amb honra tal apel·latiu.

   Isabel Bonig, la rebentaplenaris major de lo regne, versió verdulera de mercat segle XXI, i que em perdonen les verduleres, ens està rebolicant el pati de l’escola. Ja pot la portacrit del PP cridar, que per molts crits que vomite no taparà la veu dels jutges que no paren, ni pararan d’enviar a presó els seus companys de partit podrit per les mil i una corrupcions; ja pot enviar bombes de profunditat contra PSOE i Compromís en forma de litigis-fantasmes que no fan blanc ni a la de tres. Ja pot bramar als plens de les Corts fins a esgargamellar-se soltant insults, desficacis i barbaritats que no ens farà catalans! Ja pot la sempre enfurida rebentaplenaris avalotar el personal contra la nova televisió valenciana i la seua direcció, “sucursal de TV3 a les ordres de Puigdemont”, que al pas que va ens farà a tots, també als innocents xiquets, catalanets adoctrinats amb ànsies independentistes, destructors de les nostres tradicionals maneres de ser i de parlar tan espanyoles i valencianes com déu, Camps i la marededéudelsdesamparats manen; ja no valen les postures hipòcrites de Bonig, com la de demanar ara al nou govern de Pedro Sánchez que moga fitxa en allò del finançament dels valencians, quan encara no fa quatre dies justificava el maltractament financer del País Valencià quan manava el seu líder, M. Rajoy, que en pau descanse ara en Santa Pola.

   Ja pot també la rebentaplenaris menor, Mari Carmen Sánchez, la portacrit dels joseantonianos Ciudadanos, insultar Mònica Oltra tirant-li en cara que està fent el mateix que Juan Cotino, és a dir, beneficiant els centres de majors als que ja beneficiava l’anterior president de les Corts, que amb fal·làcies semblants no aconseguirà arrapar més vots dels valencians. Ara per ara, sembla que estan prou satisfets, encara, amb les perspectives de futur, segons les enquestes, de la coalició del Botànic entre socialistes i Compromís i el beneplàcit de Podem.

   I és que a la parella de cridaneres rebentaplenaris de les Corts els ha sentat molt mal, però que molt malament, això de l’ascenció als cels del poder de Pedro Sànchez, la qual cosa ha fet baixar als inferns de les enquestes els seus partits caiguts en desgràcia. I que conste que això de caure en desgràcia no te res a veure amb la caiguda mortal de l’ex-regidora del PP de València, Maria José Alcón, des d’un balcó, perquè no val fer bromes macabres. Només els faltava a les rebentaplenaris contemplar amb enveja com de bé està preparant-se l’arribada del vaixell Aquarius a València, amb més de sis-cents refugiats, un pla d’acollida aplaudit per Europa, semblant al que el govern de Rajoy va vetar radicalment l’any 2015, amb el vist i plau de les nostres aleshores afòniques rebentaplenaris.